MEMÒRIA BRIGADA 2010

ALBUM DE FOTOS BRIGADA 2010

MEMÒRIA DE LA XXVI BRIGADA ARBUCIES-PALACAGÜINA 2010

PRESENTACIÓ DE LA BRIGADA:
“Lluitarem i serem flors de la revolucó”

Seguint la tradició i l’empenta que empeny a diferents joves des de fa vint-i-sis anys, aquest any 2010 la Brigada Arbucies-Palacagüina, altrament anomenada Brigada Miguel Angel Ortez, es va embarcar en l’interessant projecte que any rere any ofereix Soarpal. En aquesta ocasió ha estat una brigada de petites dimensions, conformada per set membres de diferents indrets de Catalunya. Tot i això, l’empenta, moguda per les inquietuds pròpies de cadascú i, les característiques que defineixen a cada un dels brigadistes, han estat uns factors claus per a la bona convivència i per a convertir aquesta viatge en una experiència única i molt enriquidora. Un viatge a Nicaragua en el que hem descobert com l’amistat, la solidaritat, la generositat, la llibertat i la riquesa, més enllà de d'allò material, són alguns dels elements claus per a una societat més digne, justa i feliç. Uns valors que la Revolució Popular Sandinista continua propagant. Aquests conceptes, coneguts per tots però sovint oblidats, són els que hem experimentant compartint i vivint dia rere dia amb l’escalf i l’amor que el poble Nicaragüenc ens ha donat. I és que en aquest bonic i acollidor poble de Nicaragua, Palacagüina, hem descobert com la llibertat i un món més just és possible. Un nou model de món del qual tots i cada un de nosaltres podem arribar a ser arquitectes de la seva alliberació. Així doncs, un més inoblidable el qual l’Eva, la Laura, la Sara, la Núria, l’Eduardo, la Pilar i l’Andrea, imbuïts de tot el que ha suposat, mai ho olvidaran.

L’ESTADA A PALACAGÜINA

El dia 29 de juliol varem arribar a l’aeroport de Managua. Els nervis, junt amb les il•lusions i els somnis, estaven a flor de pell. En aquest moment començava la nostra estada en aquest meravellós país. En arribar a l’aeroport ja ens esperava la directiva de Fundarpal, els quals ens varen acompanyar al nostre poble de destí, Palacagüina. L’arribada al poble fou un dels molts moments màgics del viatge. A la porta de Fundarpal ens esperaven una multitud de cares que en aquell moment eren desconegudes per a nosaltres. Eren les nostres famílies nicas, les quals ens varen rebre amb una calorosa benvinguda. I, curiosament, al cap d'una setmana ja semblava que els coneixíem de tota la vida.

La benvinguda oficial va tenir lloc del dia 30 de juliol a la seu de Fundarpal. En aquesta hi assistiren les nostres famílies, la comitiva de Fundarpal, alguns representants de les Juventudes Sandinistas així com altre gent del poble. Aquest fou un acte de germanor en el qual s'evidencià l’intercanvi de cultures. Així les danses típiques nicaragüenques anaren acompanyades de l'himne dels Segadors, cantat pels integrants de la Brigada. Una benvinguda que es complementà amb una festa de rebuda per part de les Juventudes Sandinistas el disabte 31 de juliol. En aquesta duguérem a terme divertides dinàmiques. Tot i això la relació amb les Juventudes Sandinistas no va prosperar més enllà d'aquesta trobada.

El dilluns dia 2 d’agost assistirem a la celebració de l’aniversari del comandant Tomas Borge, un dels fundadors del Frente Sandinista de Liberación Nacionl (FSLN). Així, de bon matí, varem anar a rebre el comandant tot seguint una caravana de cotxes que ens portaren fins a Prodecop, local on tingué lloc l’acte. Aquest fou seguit per una gran multitud de gent. Els sentiments i les idees revolucionaries que impregnaven l’ambient se’ns encomanaren, i tal com el poble nicaragüenc, visquérem amb emoció l’esdeveniment. Alhora varem experimentar com la solidaritat i les ànsies de tota una gent treballant per a un objectiu comú produeix els seus fruits. Aquell mateix dia varem fer una ruta de coneixement pel que seria el nostre projecte, el CESAP (Centro Social de Ancianos de Palacagüina). Un centre d’ancians que arquitectònicament ens semblà molt ben ideat i distribuït.

El dia 4 d’agost varem anar a repartir els medicaments a l’hospital municipal de Palacagüina i tot seguit varem visitar Els Pipitos, centre on els discapacitats de la zona van a fer rehabilitació. La funció d’aquest ens va semblar molt interessant, ja que no sols ajuda als nens amb problemes diversos, sinó que posa en contacte a diferents famílies amb un problema comú. Tot i això aquell dia no hi va haver sort ja que tots els nens havien marxat d’excursió.

El dia 10 d’agost varem rebre a David Minoves, el Director General de Cooperació al Desenvolupament i Acció Humanitària de la Generalitat de Catalunya. En primer lloc la directiva de Fundarpal li varen ensenyar la Tienda Campesina i les instal•lacions de Fundarpal i tot seguit explicaren els diferents projectes duts a terme per la ONG. Un primer contacte que anà acompanyat d’un cafè. Més tard varem visitar els CESAP, per tal de mostrar el que seria el nostre projecte durant tot el més. Un cop feta la ruta pel CESAP, vam visitar tots els diferents projectes de Fundarpal. Aquest itinerari va ser molt interessant ja que a la Brigada encara no ens havien explicat ni ensenyat res de tot el que havia fet Fundarpal. Així la ocasió va servir per a conèixer les tasques realitzades. Un cop acabada la visita varem anar a dinar i finalment visitarem l’alcaldia, lloc on acabà la visita.

A més del treball dut a terme en el projecte del CESAP, els brigadistes varem organitzar diferents sortides. Entre aquestes anàrem a SOMOTO, un indret preciós amb un paisatge frondós. Tot i això el nostre guia no ens havia informat prou bé i tinguérem problemes amb el preu de la sortida i amb les previsions de menjar i aigua. Un altre dia varem visitar Estelí, una ciutat molt bonica de la que destaquen les diferents pintures murals de caràcter revolucionari i reivindicatiu que ornamenten els seus carrers. També visitarem Condega i Ducualí Grande, un petit indret on fan artesanies.


Un cop varem arribar de la ruta, els dies varen passat volant. Tot i això volíem viure cada moment amb intensitat com si fos l’últim, tal com havíem fet fins al moment. Uns instants que volíem compartir amb les nostres famílies i amb els diferents membres de la brigada. I és que els dies a Palacagüina anaven passant, i amb ells, els vincles amb les famílies i la gent més propera del poble s’anaren fent cada vegada més forts. També continuaren les tardes amb els nens i nenes del poble. Unes trobades que havíem organitzat amb uns quants nens i nenes del col•legi de Palacagüina. Amb ells fèiem diferents activitats com tallers, jocs i danses. Un del contactes més bonics i enriquidors del viatge. I és que tot el que els podíem ensenyar nosaltres fou molt menys del que ens donaren ells amb els seus somriures i rialles duent a terme les activitats. Per aquest motiu l’últim dia varem voler acomiadar-nos amb un bon berenar i diferents jocs.


El dia 23 d’agost varem celebrar el dia de l’alfabetització que tingué lloc amb un acte en el Recreativo. En aquest hi assistiren diferents representants de l’ajuntament, alguns alumnes de l’institut de Palacagüina i diferent gent del poble. El dies 26 i 27 d’agost varem pintar un mural en el qual els brigadistes dibuixarem una gran flor acompanyada de la frase “lluitarem i serem flors de la revolució”. El mateix dia 27 a la tarda en José Ramon ens portà a visitar les comunitats. Una visita que teníem programada però que encara no s’havia fet. I és que Fundarpal ens tingué descuidats pràcticament tot el viatge. Tot i això en José Ramón sempre es cuidà de nosaltres i li varem demanar que ens dugués a visitar aquesta part tan important de Palacagüina. Els brigadistes, en conjunt, creiem que és essencial la visita a aquestes per entendre la realitat del poble i conèixer el territori en la seva totalitat. Fins i tot considerem que seria interessant realitzar diferents projectes en aquestes. Tal opinió ens va sorgir quan al passejar-nos per aquells indrets vam poder percebre que entre el centre del poble i les comunitats es vivien realitats paral•leles. D'afegitó, també diríem que ens va saber greu no haver fet la visita quan estava acordada ja que, quan la vam fer per exigència nostra, aquesta va ser curta i no trepitjarem ni la meitat de comunitats que voregen Palacagüina.

I així, el final del nostre viatge anà arribant. Per aquest motiu el dia 28 d’agost, l’últim cap de setmana, varem fer l'acomiadament amb les nostres famílies a casa de Camilo Arteaga i Danelia. El fet que explica que no ho féssim a Fundarpal, com cada any, és que la organització no volgué dur a terme la festa aquest dia, tot i haver-ho programat amb anterioritat a l’organigrama d’activitats. Tot i això, pel nostre comte, varem creure necessari fer un bon sopar a la catalana, tot compartint bons moments amb totes aquelles persones que havien estat més properes a nosaltres durant tota l’estada a Palacagüina. No obstant Fundarpal volgué organitzar un comiat formal amb un sopar ràpid el 29 d’agost, dia que varem marxar del poble. El comiat amb les famílies fou molt emotiu. Acabava un màgic viatge al mateix lloc on s'havia iniciat. Però cada un de nosaltres no era el mateix. Ens endúiem en el nostre cor una part de Palacagüina i mil experiències viscudes difícils d’oblidar. Molts dels nostres somnis havien esdevingut realitat, i altres de nous se’ns acabaven d’obrir. Per molts dels brigadistes segurament no va ser un adéu, sinó un fins aviat. Les pròpies famílies ens van dir que no ploréssim ja que si ho fèiem era senyal que no tornaríem, amb la qual cosa vam retenir llàgrimes sense poder evitar que se'ns encongís el cor per cada un dels minuts viscuts en aquell territori i entre aquella gent.

EL NOSTRE PROJECTE- EL CESAP

El nostre projecte consistí en la reforestació del CESAP ( Centro Social de Ancianos de Pacagüina). Un terreny en el que es demoliren les cases existents per a construir noves infraestructures destinades a oferir un millor confort als ancians més desvalguts de Palacagüina. La nostra tasca es va basar en reforestar la zona de la balla que limitava el terreny de l’asil d’ancians amb plantes ornamentals. Aquestes eren les llimonàries, les quals a més de donar vida a l’entorn havien de servir per a tancar el recinte i fer d’ell un indret més íntim. Tanmateix vam plantar palmeres entorn al camí que desembocava en els diferents mòduls del centre. Entorn aquest, en els espais intermediaris, hi havia d’anar diferents classes de plantes ornamentals i flors.

Abans de començar la feina el dia 3 d’agost vam fer una classe de capacitació a la Escuela Campesina Manel Bonfill. Aquesta ens la va fer en José Ramón Joya Joya, el qual a més de ser el nostre instructor en la feina a realitzar, fou el nostre company de sortides en més d’una ocasió. Durant les quatre hores que durà la jornada, ens marcà les pautes que havíem de seguir durant les nostres jornades de reforestació en el CESAP. Per a la classe es serví d’un power point i un clarificador manual de reforestació d’espècies ornamentals natives de la zona. La jornada, a més de ser molt enriquidora, fou dinàmica i divertida. Aquí va començar la nostra relació com a brigada amb en José Ramon.

A partir d’aquest dia començarem el nostre projecte de reforestació en el CESAP. Aquesta tasca ens ocupà uns deu matins, en els quals plantarem unes 150 plantes, entre llimonàries, palmeres i altres plantes ornamentals. Aquesta feina sols es veié interrompuda per la setmana de ruta pel país i per diferents activitats com ara la visita del coordinador de l’agència catalana de cooperació pel desenvolupament, David Minoves.

Per a bona part de nosaltres plantar arbres era una activitat nova i per tant desconeguda, davant la qual no estàvem gaire capacitats. Tot i això amb esforç i ganes poguérem dur a terme bona part del projecte que teníem en mans. No obstant el conjunt de la brigada pensa que seria interessant que en les pròximes brigades cada un dels seus membres pugui participar en diferents projectes en els quals cada qual pugui aportar el millor d’ell mateix. Així, per exemple, una infermera podria compartir coneixements en un hospital, mentre que un educador social podria participar en l’escola o l’institut del poble. Una proposta que creiem que seria enriquidora tant per la experiència del brigadista, com pels nostres companys Nicaragüencs. I és que només així l’intercanvi de coneixements i idees seria més profund i complex.

LA RUTA:

La ruta comença, fa uns dies que estem a Nicaragua, però els nervis, són els propis de si ens n’anéssim a un altre país. Hi és que Palacagüina és com si fos casa nostra. Hem decidit marxar el dia després de la visita d’en David Minoves, director de l’Agència Catalana de Cooperació, que ha passat per Palacaguina per conèixer els projectes que Fundarpal desenvolupa. Així tornarem a ser per aquí els dies de les festes patronals del poble, ja que també ens fa gràcia poder conèixer i formar part d’aquestes festes.

11/8/2010
Comencem a una bona hora nica, marxem de casa una hora més tard del què teníem previst, posem rumb a León. Escoltant el Waka-Waka de la Shakira, agafem la Panamericana mentre cadascú es va fent la forma del seient, busquem com poder passar aquestes hores de viatge que es preveuen llargues i feixugues. Les nostres cares però, mostren una felicitat i una energia que feia dies que no veia.

La música sona, tots dormim i de tan en tan fem una mirada a les vistes que davant nostre es van succeint. Quin país tan diferent! Quin país tan preciós! Quin país tan immensament fascinant! Quilòmetre a quilòmetre amb el nostre busito i en Macario, el nostre conductor, arribem a Léon. Una ciutat que no trobem excessivament bonica, potser perquè no hem tingut l’oportunitat de endinsar-nos-hi i hem fet una visita molt superficial de la ciutat. Passem el dia a León, coneixent les esglésies, la gent, passejant per els carrers.... tard però, ens adonem que hi ha una ruta de la Revolución que segurament hagués estat interessant de veure. Vist el centre de la ciutat, ens dirigim cap a la platja de León per passar la nit en un hotelet del costat del mar. En trobem un que ens sembla acollidor, ens instal•lem, i ens dirigim a posar els peus al Pacífic. Desprès de tantes hores de viatge i de tenir el cul quadrat, la immensitat d’aquest mar i la resplendor del sol en ell, fa que se’ns passin tots els mals. Passem una nit tranquil•la, sopant, xerrant, i coneixent-nos una mica més tots.

12/8/2010
Desprès de passar una nit amb molta calor i amb por a que ens piquin els mosquits, ens despertem amb ganes de conèixer més de Nicaragua. Emprenem el viatge cap a San Juan del Sur. Fent camí, passem pel mig de Managua, una ciutat on hi ha molta gent i molt d’enrenou. Direcció San Juan del Sur, decidim fer una parada al mirador de Catrina, abans però fem un stop al volcà de Masaya per demanar informació i preus (ens faran descompte per ser brigadistes), casualment allà ens hi trobem un grup de catalans. Un cop ben informats, finalment si marxem cap al mirador, on fem una vista, les fotos de cortesia, les primeres compres i de dinar una bona pizza que se’ns fa immensa i que ens hem d’endur perquè se’ns fa impossible acabar-nos-ho. Un cop acabada fem rumb a San Juan del Sur, tenim intenció d’anar a veure les tortugues a la platja de la Flor.

San Juan del Sur ens sorprèn, és una ciutat molt diferent del què hem vist fins ara, molt occidentalitzada i molt turística. La globalització s’ha apoderat d’aquest petit racó de Nicaragua; desenes de turistes, la majoria surfistes nord-americans, volten per tots els seus carrers. Desprès de les compres per el sopar i de pactar l’excursió a la Flor per veure les tortugues, ens n’anem a les aigües del Pacífic per fer-nos un refrescant i revitalitzador bany. Desprès de la posta de sol, ens dirigim a buscar el noi que ens portarà a la Playa de la Flor. El camí resulta ser bastant tortuós, amb molts de sots, amb una velocitat excessiva i amb una llampecs que fan preveure el pitjor. No seria per tan, si no fos perquè anem a la part exterior de la pick-up, al descobert, sense llum i no precisament amb coixins al cul. Arribem a la base dels guardes forestals, en aquell cobert és on farem nit. Preveiem una nit mullada i d’insomni.

Avui viurem una de les experiències més boniques del què portem de viatge, deixem anar al mar a unes petitetes tortugues que han acabat de néixer. A part, podem observar com una de les tortugues grans, pon un munt d’ous que amaguen unes noves tortuguetes.

Ben xops tornem cap a la base, sopem i a dormir! Passem una de les pitjors nits del viatge, no disposem ni de sacs ni d’aïllants per tots, a part de que els mosquits i els galàpats decideixen passar tota la nit amb nosaltres. Maleïm el fet de no haver fet cas en Macario i no haver comprat unes bones hamaques que ens haguessin ajudat a poder passar més bona nit.

13/8/2010
A primera hora del matí, el noi que ens va portar a la base dels forestals ens ve a recollir. Un cop a San Juan del Sur, esmorzem i pugem al busito direcció a San Jorge, on agafarem un ferry que ens porti a les illes d’Ometepe. Al arribar a San Jorge ens espera una plaga de mosquits mai vista, milions i milions d’ells invadeixen el nostre busito, és impressionant! Quedem estupefactes amb la quantitat de mosquits que es reuneixen en un sol punt. ESPECTACULAR! Pugem el busito al ferry, que serà el nostre transport per moure’ns per allà. Quan el ferry arrenca, comencem a deixar enrere tots els mosquits i finalment podem respirar tranquils.

Quan arribem a Ometepe, de seguida ens parem amb uns guies a demanar informació, a veure què podem fer a l’illa i un bon lloc per anar a dormir i a menjar. Ens aconsellen un bon hotelet, pactem una excursió per l’endemà i ens diuen un parell de llocs per visitar aquella tarda; Charco Verde i Ojo de Agua, un espai d’aigües termals, que ens semblen que de termals poc tenen, però que ens serveix per refrescar-nos i passar una bona estona. Ben passada la tarda, ens dirigim a l’hotel, ens fa una mica de por, perquè cada cop ens endinsem més cap a l’interior i no veiem massa civilització per als voltants, finalment el trobem i ens quedem sorpresos, un bonic hotelet al bell mig de la vegetació i de la fauna de l’illa. És la primera nit que dormirem tots junts a la mateixa habitació! Ho vivim com una gran aventura. Sopem tranquil•lament, ens relaxem i disfrutem del moment.

14/8/2010
Ens llevem amb moltes ganes de conèixer aquesta illa! L’Omar, el nostre guia, ens recollirà per anar cap a la Cascada de San Ramón, al peu de l’hotel mateix agafarem un autobús i ens dirigirem cap a la cascada. Tota una experiència recórrer els camins de l’illa amb un autobús americà, típic de les pel•lícules. I és que ens expliquen que aquests autobusos, quan a EUA ja no els volen, els envien cap als països llatinoamericans.

Arribem al peu de la cascada. Ens espera una bona pujada abans d’arribar. Desprès de moltes parades, molta suor i molt cansanci, arribem a la cascada. Un bonic i gros salt d’aigua ens espera per poder-nos fer una bona remullada. L’aigua està congelada, però s’agraeix. Dinem a dalt, fem una mica el gos i ens disposem a baixar per tal de poder agafar el bus que ens portarà de nou fins amb en Macario.

Un cop trobat en Macario, ens dirigim cap a Moyogalpa a passar la nit a prop del port, per tal de l’endemà al matí agafar el primer ferry que surti. Trobem un bon lloc per dormir, a un bon preu i ens fem un bon sopar. Aquesta nit estem especialment animats i sortim de festa per l’illa, curiosament anem a parar a un certamen per escollir el Miss Transsexual de l’illa, l’experiència no deixa de ser curiosa i alhora enriquidora. Després de fer una bons bailoteos tornem cap a l’hotel.

15/8/2010
Ens llevem ben d’hora! Hem d’agafar el ferry i hem de buscar un lloc on esmorzar, ja que a l’hotel, desprès de que a la nit anterior ens diguessin que ens farien l’esmorzar, ara ens diuen que no. Un cop feta la maleta i carregat tot al busito, quedem amb en Macario al port, mentre nosaltres anem a buscar alguna cosa per esmorzar.

Quan estem esperant al port, ens apareix l’home de l’hotel, doncs se li hem quedat la clau d’una habitació i l’home no es mostra gaire content amb el nostre descuit. Passada l’anècdota i amb bastant de retard, finalment pugem el busito al ferry i marxem cap a San Jorge, on posteriorment posarem rumb a Granada. Ja la nostra parada final abans de tornar cap a Palacagüina. Un cop arribats a terra emprenem el viatge cap a una de les ciutats que més ens enamorarà durant el viatge. En el camí vindrà un jove nica, que hem conegut a Ometepe i que ens ha demanat si li podíem fer raid fins a Granada, doncs són les festes patronals de la ciutat i el jove ha quedat amb alguns amics. Passem una bona estona parlant, cantant, ballant... fins que arribem a Granada. Quanta gent! Es nota que estem a les festes patronals, hi ha moltissima gent, moltes parades, moltes persones; homes i dones, vestits amb camises de quadres, barrets, texans i botes.

Desprès de voltar una bona estona per trobar un hotel acollidor i barat, en trobem un a un dels carrers més concorreguts que ens sembla prou familiar i acollidor. La mestressa ens sembla molt trempada i molt acollidora, cosa que encara ens fa decidir més per quedar-nos-hi. És molt tard i la panxa comença a demanar un bon àpat per dinar. Ens quedem a una pizzeria que hi ha gust al costat de l’hotel, inicialment ens sembla una mica cara, però finalment decidim que tenim molta gana, que les pizzes que surten de la cuina fan molt bona pinta i que per un dia ens ho podem permetre. Així que per dinar ens mengem una bona pizza que en aquells moments ens sembla increïblement bona.

Després de la pizza, decidim passar una tarda tranquil•la passejant per Granada, els seus carrers, la gent, els cavalls, les paradetes, la veritat és que se’ns fa bastant agobiant, i és que coincidim amb l’hípico de les festes patronals i hi ha moltissima gent.

Anem a sopar a un lloc on ens veuen venir, ja que ens cobren una barbaritat i finalment ens n’anem a dormir a l’hotel, abans però farem algunes partidetes de cartes. Passem una nit tranquils tots a l’habitació, compartint moments amb la brigada. Mica en mica sembla ser que estem més i més cohesionats. Cadascú aporta el seu granet de sorra en aquest grup i això es nota.

16/8/2010
Avui passarem el dia coneixent les Isletes de Granada i a la tarda ens n’anirem a Masaya, al seu mercat a fer un espoli, i és que fa dies que parlem de les ganes que tenim de fer algunes bones compres.

Coneixem les petites illetes que sembla ser varen sorgir amb l’explosió d’una antiga caldera volcànica. En aquesta visita coneixem a la Lola, un mono que puja a la nostra barca. Les cares d’algunes de les membres de la brigada no tenen desperdici, mentre l’altre meitat es dedica a fotografiar-la i a riure’s de les que es posen nervioses amb la seva presència. Desprès de parar en una petita illeta bar, fer la Coca-Cola, les fotos de rigor i veure com tallen un coco, ens embarquem altre cop a la barca direcció a Masaya. Allí hi dinem i hi dediquem la tarda a comprar, regatejar i mullar-nos els peus.

Un cop gastats tots els cordobas, tornem cap a l’hotel de Granada i sopem a l’hotel, desprès de l’estafa del sopar del dia anterior, preferim comprar una mica de fruita i fer un sopar light i més econòmic.

Després de sopar sortim una mica de festa per Granada, anem a fer uns mojitos i unes pinyes colades per els bars de la zona, finalment ens recomanen un bar musical anomenat “El Café de la Conxi”, un bar que ens enamora. A l’aire lliure, música en directe i molta vegetació. El grup que toca, un parell de nois joves, ens enamoren amb les seves cançons, i és que sonen totes les cançons que al llarg del viatge hem anat escoltant al busito amb el CD que ens ha fet en Macario. Una nit que se’ns fa simplement, genial.

17/8/2010
La ruta per Nicaragua s’acaba... Ens llevem amb la nostàlgia de pensar que podrem conèixer gaire més del país i deixant enrere els grans moments que hem viscut junts tots aquests dies. Per altra banda però, tenim moltes ganes de tornar i veure les nostres famílies.

Esmorzem tranquil•lament i posteriorment fem l’última vista per Granada, l’enrenou de les festes patronals ha desaparegut i podem assaborir cada un dels racons de la ciutat. Per fer quelcom diferent, decidim llogar unes bicicletes amb les quals coneixem des d’una altra perspectiva, la ciutat.

Desprès ens n’anem a trobar amb en Macario i ens instal•lem al busito direcció Palacagüina, abans però, farem parada al volcà de Masaya. Abans d’arribar parem per dinar, estona que la majoria de nosaltres dediquem per escriure les postals que hem comprat durant el viatge. Ens tirem unes quantes fotos, disfrutem de la immensitat d’aquest lloc quasi solitàriament, ja que és escassa la gent que hi ha i aprofitem per fer-nos la foto de grup juntament amb els nostres companys de viatge, en Macario i el busito.

Finalment, un cop vist el volcà, ens embarquem finalment direcció a Palacagüina. On les nostres famílies ens estan esperant amb els braços oberts.

Mil i una aventures són les que hem viscut junts. Mil i una experiències que de ben segur ens han fet créixer com a persones i sobretot com a grup.