Brigada 36a Arbúcies-Palacagüina. Soarpal Fundarpal 2024
dissabte, 9 de març del 2024
divendres, 28 de juny del 2019
CARTA D'INVITACIÓ A LA FESTA DEL 33è ANIVERSARI DE L'AGERMANAMENT D'ARBÚCIES-PALACAGUÏNA
Arbucienques i arbuciencs,
Fa 33 anys que el poble d’Arbúcies va iniciar el camí de la solidaritat i de la
cooperació amb Palacagüina. Ara ho commemorem.
L’acord del ple municipal del 30 de juliol de 1986 explicita clarament l’objectiu
d’aquest agermanament: “... mostrar la solidaritat amb un poble de Nicaragua,
amb la seva lluita per mantenir la seva independència i el dret a la pròpia
sobirania nacional, construint una nova societat més solidària i més justa”.
Durant aquests 33 anys els “palacagüines” i els arbuciencs hem anat
construint lligams sòlids de fraternitat a través de les brigades, dels projectes
de cooperació i dels contactes directes permanents.
En aquest camí hem hagut de superar dificultats i hem compartit també alegries
mútues per intentar fer realitat l’objectiu comú: col·laborar en la construcció
d’un món millor a través de l’agermanament.
Avui, a Arbúcies i Palacagüina –a Catalunya i Nicaragua- vivim en escenaris
difícils, en condicions socials anòmales. Ara ens toca afrontar des de realitats
pròpies la lluita permanent per consolidar el dret dels pobles a decidir el propi
destí.
És en aquest marc que des d’Arbúcies volem reafirmar, un cop més, la solidaritat
compartida i comprometre el nostre acompanyament al procés per la Pau
i Reconciliació engegat pel poble de Nicaragua, en el context tan significatiu
del 40è aniversari de la Revolució Popular Sandinista. Alhora volem agrair
la solidaritat dels germans de Palacagüina a la nostra lluita per la democràcia
i l’autodeterminació.
“La solidaritat no és caritat. És un pacte estratègic entre companys i aliats que
comparteixen una mateixa lluita: la construcció d’un món millor, més just i fratern”
Visca la solidaritat entre els pobles!
Visca l’agermanament Arbúcies-Palacagüina!
Fa 33 anys que el poble d’Arbúcies va iniciar el camí de la solidaritat i de la
cooperació amb Palacagüina. Ara ho commemorem.
L’acord del ple municipal del 30 de juliol de 1986 explicita clarament l’objectiu
d’aquest agermanament: “... mostrar la solidaritat amb un poble de Nicaragua,
amb la seva lluita per mantenir la seva independència i el dret a la pròpia
sobirania nacional, construint una nova societat més solidària i més justa”.
Durant aquests 33 anys els “palacagüines” i els arbuciencs hem anat
construint lligams sòlids de fraternitat a través de les brigades, dels projectes
de cooperació i dels contactes directes permanents.
En aquest camí hem hagut de superar dificultats i hem compartit també alegries
mútues per intentar fer realitat l’objectiu comú: col·laborar en la construcció
d’un món millor a través de l’agermanament.
Avui, a Arbúcies i Palacagüina –a Catalunya i Nicaragua- vivim en escenaris
difícils, en condicions socials anòmales. Ara ens toca afrontar des de realitats
pròpies la lluita permanent per consolidar el dret dels pobles a decidir el propi
destí.
És en aquest marc que des d’Arbúcies volem reafirmar, un cop més, la solidaritat
compartida i comprometre el nostre acompanyament al procés per la Pau
i Reconciliació engegat pel poble de Nicaragua, en el context tan significatiu
del 40è aniversari de la Revolució Popular Sandinista. Alhora volem agrair
la solidaritat dels germans de Palacagüina a la nostra lluita per la democràcia
i l’autodeterminació.
“La solidaritat no és caritat. És un pacte estratègic entre companys i aliats que
comparteixen una mateixa lluita: la construcció d’un món millor, més just i fratern”
Visca la solidaritat entre els pobles!
Visca l’agermanament Arbúcies-Palacagüina!
dissabte, 27 de juny del 2015
dilluns, 21 de juliol del 2014
MANIFESTOS JORNADA 2014
1) DECLARACIO DE SOARPAL 19-7-2014
Bona nit a totes i tots els qui ens
heu volgut acompanyar aquest 19 de juliol, de tant contingut revolucionari per
Nicaragua i també per Catalunya.
Com a prèvia a la nostra intervenció,
des de Soarpal volem denunciar la massacra genocida que l’ estat d’ Israel esta
infringint impunement contra el poble palestí. Per ells, la nostra solidaritat.
Un any mes i ja es tradició, ens
retrobem a la Plaça
de la vila d’ Arbúcies, sota l’ arbre de la Llibertat per commemorar
l’ aniversari de la
Revolució Popular Sandinista, l’ Agermanament entre
Palacagüina i Arbúcies i per acomiadar a la brigada de companyes solidaries que
viatjaran al poble germà en representació de la nostra vila i de totes aquelles
persones que creiem possible i necessari construir un nou marc de relacions
personals i col·lectives fonamentats en la justícia social, la solidaritat i la
cooperació entre pobles lliures.
Aquest any però, no es un any
qualsevol. La societat catalana es troba davant del repte mes decisiu dels
últims tres cents anys de la nostra historia i la gent de Soarpal no som aliens
al procés d’ autodeterminació que ha empres el nostre poble.
Algú pot pensar que aquest no es el tema d’
avui.
Ja ho crec que ho es, o es que hem de
deixar passar aquest moment històric sense reivindicar la necessitat de un canvi
de model en les relacions entre els pobles del mon?
A l’ hora que les ciutadanes i
ciutadans dels P.P.C.C. anem fent via cap a la llibertat nacional, no podem
cedir ni un pam en la lluita per la construcció d’ un nou marc de relacions socials
i econòmiques, que superi un sistema capitalista caduc, esgotat i definitivament
fracassat, tant per els seus propis excessos i contradiccions, com per haver
criat uns dirigents econòmics i politics cada dia mes ambiciosos, deshonestos i
corruptes, absolutament allunyats de les necessitats de la immensa majoria de la
humanitat.
La historia no ens perdonaria que deixéssim
passar aquesta oportunitat sense aportar nous referents, tant en el camp de les
relacions entre les persones, com en el marc de les relacions internacionals.
Avui tenim la oportunitat i la responsabilitat d’ avançar en la construcció
d’un model social que, contra la competitivitat, l’ individualisme, la
desigualtat i la injustícia social que patim avui en dia, proposi i promogui la
cooperació, l’ esperit comunitari, la igualtat d’ oportunitats, la llibertat i
la justícia social com a eixos d’ un nou marc de convivència entre les
ciutadanes i ciutadans i de les relacions internacionals, deixant de banda i
per sempre les relacions d’ explotació i de prevalença dels països rics sobre
els països empobrits, que han acabat generant les profundes desigualtats que no
sols no es redueixen, sinó que actualment s’ estan incrementant amb la
implementació de les politiques neoliberals que posen per davant de les
necessitats de la gent, els interessos dels bancs i les grans multinacionals.
No ens podem continuar equivocant com
a societat; el nostre compromís en la lluita contra les desigualtats i els desequilibris
en la redistribució de la riquesa, no es local, es planetari. L’ enemic no son
les poblacions que pateixen fam i explotació arreu del mon, ans al contrari, aquests
son els nostres aliats naturals en la construcció de nous models d’ autoorganització
popular per avançar cap a una real democràcia social i econòmica, que ha de ser
el fonament de la societat igualitària,
justa i solidaria per la que lluitem, per tal de que sigui instrument de
realització personal i col·lectiva de la humanitat.
Visca Palacagüina!!!!
Visca Arbúcies!!!!
Visca la solidaritat entre els pobles!!!!
2) MANIFIESTO DEL FSLN, ALCALDIA PALACAGUINA Y FUNDARPAL
Haciendo honor al 19 de Julio de 1979,
que trasciende en nuestra historia por el triunfo de nuestra Revolución Popular
Sandinista de la mano de nuestro pueblo heroico, hoy celebramos este 35/19 en
estos nuevos tiempos, en unidad, en bendición, en prosperidad y victorias, en
renovación de nuestro compromiso de seguir forjando conciencia individual y
colectiva con el comandante Carlos, con el General Sandino, con nuestro Cristo
de Palacagüina General Miguel Ángel Ortez, con todos nuestros héroes y mártires
que nos iluminan para seguir afianzando valores y afirmando justicia social,
paz y libertad. A 35 años del triunfo de la revolución popular Sandinista,
nuestro pueblo, nuestra juventud sigue creciendo en conciencia y comprensión de
la importancia de la profundización de nuestro modelo Cristiano, Socialista y
Solidario.
En el 34 aniversario de la gran cruzada nacional de
alfabetización, nos corresponde reflexionar profundamente
sobre cómo hemos puesto en práctica los conocimientos y experiencias que hemos
acumulado a lo largo de nuestra historia, el comandante Carlos nos dijo ¨Y
también enséñales a leer¨ lo hicimos y lo seguimos haciendo en estos nuevos
tiempos desde las diferentes modalidades del programa de educación de jóvenes y
adultos y los que se alfabetizaron ayer, hoy se tecnifican desde las escuelas
de Oficio, escuelas técnicas de campo, escuelas tecnológicas de oficio
impulsadas por nuestro gobierno local y gobierno central dándole continuidad a
ese primer gran esfuerzo de hace 34 años, por tanto debemos continuar
Aprendiendo
para seguir iluminando los caminos futuros y los caminos que hemos hecho ya,
Nicaragua seguirá cambiando, seguirá avanzando con el frente sandinista de
liberación nacional y con Daniel al frente.
A 28 años del hermanamiento Arbucies - Palacagüina
continuamos asumiendo el compromiso Político, Cultural y Social que une a
nuestros pueblos hermanos de corazón, seguimos adelante en otras luchas, en
otras batallas, siempre juntos contra la pobreza, contra los anti valores, en
este mundo cambiante, mediatizado, consumista que se destruye día a día , los
retos y sueños de nuestros pueblos deben de estar llenos de mucho significado,
por eso nos toca seguir sembrando esperanzas, nos toca seguir cultivando la
paz, nos toca seguir cosechando victorias, siempre juntos de la mano, día a
día, enfrentando desafíos, de batalla en batalla y seguimos adelante, patria
libre y vivir.
2014, unidos en victorias seguimos haciendo patria.
Viva Cataluña…
Viva Palacagüina…
Viva el Frente Sandinista de Liberación Nacional…
Siempre Fraternos,
Equipo de
dirección Colectiva
Municipal FSLN Palacagüina - Madiz
3) MANIFIESTO EN SALUDO AL XXXV ANIVERSARIO DE LA REVOLUCION POPULAR SANDINISTA NICARAGUENSE
El día 19 de Julio
2014, el pueblo nicaragüense se suma a las celebraciones del XXXV Aniversario
de la Revolución
Popular Sandinista, fecha histórica que devolvió la esperanza
al pueblo del General Sandino y del Comandante Carlos Fonseca, que con apoyo de
todos los sectores populares lograron derrocar a una de las dictaduras más
sangrientas de América Latina, encabezada por el dictador Somoza.
Desde la solidaridad
internacionalista con Nicaragua y los pueblos que luchan por un mundo mejor,
queremos enviar un saludo al pueblo y a su vanguardia; El Frente Sandinista de
Liberación Nacional encabezado por el Comandante Daniel Ortega Saavedra,
quienes han logrado en estos 8 años de haber retornado al poder, devolver la
dignidad a los nicaragüenses, poco a poco restituyéndole derechos que habían
sido obviados por tantos años de Neoliberalismo rapaz.
Esperamos que Nicaragua
siga siendo parte de la
Alianza Bolivariana para los Pueblos de Nuestra América,
garantía del desarrollo digno, que en unidad con los pueblos hacen de la lucha
un camino hacia la integración latinoamericana, que es una vía para la solución
de los problemas de los nicaragüenses y de los latinoamericanos, integración
que ha permitido logros palpables en seguridad alimentaria, en salud y
educación gratuita, hechos que no hubiesen sido posible sin Fidel y Hugo
Chávez, verdaderos impulsores de nuestra unidad.
Uno de los logros más
relevantes de la
Revolución Popular Sandinista fue la gran Cruzada Nacional de
Alfabetización que inició un proceso que culminaría con la declaración de
Nicaragua Territorio Libre de Analfabetismo. El mandato de Carlos Fonseca “Y
también enséñenles a leer...” fue hecho realidad y hoy el pueblo prosigue la
batalla del sexto grado para llevar el pan de la educación a cada rincón de
Nicaragua. La CNA ,
que en palabras de la UNESCO
fue “la movilización y participación popular más grande del siglo veinte en el
ámbito educativo”, enamoró a Cataluña y al mundo. Y hoy, les anunciamos
solemnemente la creación de una Comisión pro celebración del 35 aniversario de la CNA , el 23 de agosto del
próximo año, para preparar tan histórico acontecimiento.
Por las alegrías y las
enseñanzas que no ha permitido la amistad con el Pueblo de Nicaragua, hacemos
un llamado general a todos los Movimientos Sociales de Solidaridad con
Nicaragua y América Latina, a los Partidos Políticos Revolucionarios y
Sindicatos, para participar del II Encuentro Europeo de Solidaridad con la Revolución Popular
Sandinista, evento que se desarrollará en la Ciudad de Roma -
Italia, los días 21-22-23 de Noviembre 2014.
Comité Europeo de Solidaridad con la Revolución Popular
Sandinista
dilluns, 14 d’octubre del 2013
CONCLUSIONS DE LA TROBADA EUROPEA DE SOLIDARITAT AMB EL FSLN ARBÚCIES 2013
RESOLUCIÓ FINAL
Les delegacions de trenta- nou organitzacions procedents de Nicaragua, Estat Espanyol, Dinamarca, Suècia, Suïssa, Itàlia, Bèlgica i Àustria assistents a la Trobada Europea de Solidaritat amb la Revolució Popular Sandinista " Pare Theo Klomberg " celebrada a Arbúcies de l'11 al 13 d'octubre del 2013, reafirmant-nos en els valors de la solidaritat internacionalista i animats pels processos de canvi en defensa de la sobirania i la justícia social que tenen lloc a Amèrica Llatina i el Carib
RESOLEM :
1) Renovar el compromís solidari amb la Revolució Popular Sandinista i el poble germà de Nicaragua .
2) Comprometre'ns en la defensa del futur de la Revolució que avui passa pel projecte del Canal Interoceànic entenent que és la millor estratègia per treure de la pobresa al poble nicaragüenc i conquerir la veritable sobirania nacional que permeti la plena integració a la regió centreamericana i en la nova Amèrica Bolivariana que s'està consolidant .
3) Continuar recolzant els actuals programes socials del govern de Nicaragua de lluita per l'eradicació de la pobresa i la restitució del deute social .
4) Celebrar especialment la declaració de la UNESCO d'una Nicaragua Territori Lliure d'Analfabetisme i les posteriors accions alfabetitzadores a les comunitats indígenes de la Costa Atlàntica respectant les identitats culturals dels seus pobles i la cooperació, en el marc de l'ALBA , que ha permès grans avenços en els àmbits energètic , comercial , de protecció de la salut i altres .
5) Dotar-nos de mecanismes estables i eficaços de coordinació de la solidad europea amb la Revolució Popular Sandinista i els processos de canvi dels pobles de l'ALBA i en general d'Amèrica Llatina i el Carib al temps que sol · licitem a la Secretaria Internacional del Front Sandinista d' Alliberament Nacional un dispositiu de comunicació directa per canalitzar i reforçar aquesta coordinació .
6) En l'àmbit específic dels Agermanaments , proposem que es consolidi i ampliï el departament d'enllaç amb les ONG i Agermanaments de la Cancelleria que permeti revitalitzar els agermanaments existents i ampliar amb nous agermanaments i , a alhora, que faci possible que la coordinació i comunicació sigui permanent i eficaç .
7 ) Com resposta al setge mediàtic que pateixen Nicaragua i els països de l'Amèrica Bolivariana proposem la creació d'una Plataforma Comunicacional per la Veritat i la Dignitat que es constitueixi com nostra font d'informació , formació i difusió sobre la realitat de els processos de canvi i els seus veritables protagonistes .
8) acordar estudiar l'organització d'una nova Trobada durant el any 2014 que consolidi i doni continuïtat a la coordinació iniciada el aquesta
I Trobada Europea .
Arbúcies , 13 octubre 2013
Les delegacions de trenta- nou organitzacions procedents de Nicaragua, Estat Espanyol, Dinamarca, Suècia, Suïssa, Itàlia, Bèlgica i Àustria assistents a la Trobada Europea de Solidaritat amb la Revolució Popular Sandinista " Pare Theo Klomberg " celebrada a Arbúcies de l'11 al 13 d'octubre del 2013, reafirmant-nos en els valors de la solidaritat internacionalista i animats pels processos de canvi en defensa de la sobirania i la justícia social que tenen lloc a Amèrica Llatina i el Carib
RESOLEM :
1) Renovar el compromís solidari amb la Revolució Popular Sandinista i el poble germà de Nicaragua .2) Comprometre'ns en la defensa del futur de la Revolució que avui passa pel projecte del Canal Interoceànic entenent que és la millor estratègia per treure de la pobresa al poble nicaragüenc i conquerir la veritable sobirania nacional que permeti la plena integració a la regió centreamericana i en la nova Amèrica Bolivariana que s'està consolidant .
3) Continuar recolzant els actuals programes socials del govern de Nicaragua de lluita per l'eradicació de la pobresa i la restitució del deute social .
4) Celebrar especialment la declaració de la UNESCO d'una Nicaragua Territori Lliure d'Analfabetisme i les posteriors accions alfabetitzadores a les comunitats indígenes de la Costa Atlàntica respectant les identitats culturals dels seus pobles i la cooperació, en el marc de l'ALBA , que ha permès grans avenços en els àmbits energètic , comercial , de protecció de la salut i altres .
5) Dotar-nos de mecanismes estables i eficaços de coordinació de la solidad europea amb la Revolució Popular Sandinista i els processos de canvi dels pobles de l'ALBA i en general d'Amèrica Llatina i el Carib al temps que sol · licitem a la Secretaria Internacional del Front Sandinista d' Alliberament Nacional un dispositiu de comunicació directa per canalitzar i reforçar aquesta coordinació .
6) En l'àmbit específic dels Agermanaments , proposem que es consolidi i ampliï el departament d'enllaç amb les ONG i Agermanaments de la Cancelleria que permeti revitalitzar els agermanaments existents i ampliar amb nous agermanaments i , a alhora, que faci possible que la coordinació i comunicació sigui permanent i eficaç .7 ) Com resposta al setge mediàtic que pateixen Nicaragua i els països de l'Amèrica Bolivariana proposem la creació d'una Plataforma Comunicacional per la Veritat i la Dignitat que es constitueixi com nostra font d'informació , formació i difusió sobre la realitat de els processos de canvi i els seus veritables protagonistes .
8) acordar estudiar l'organització d'una nova Trobada durant el any 2014 que consolidi i doni continuïtat a la coordinació iniciada el aquesta
I Trobada Europea .
Arbúcies , 13 octubre 2013
CONCLUSIONES ENCUENTRO EUROPEO ARBÚCIES 2013
RESOLUCIÓN
FINAL
Las
delegaciones de treinta y nueve organizaciones procedentes de Nicaragua, Estado Español, Dinamarca, Suecia, Suiza, Italia, Bélgica y Austria asistentes al
Encuentro Europeo de Solidaridad con la Revolución Popular Sandinista “Padre
Theo Klomberg” celebrado en Arbúcies del 11 al 13 de octubre del 2013,
reafirmándonos en los valores de la solidaridad internacionalista y animados
por los procesos de cambio en defensa de la soberanía y la justicia social que
tienen lugar en América Latina y el Caribe.
RESOLVEMOS:
1)
Renovar el compromiso solidario con la Revolución Popular Sandinista y el
pueblo hermano de Nicaragua.
2)
Comprometernos en la defensa del futuro de la Revolución que hoy pasa por el
proyecto del Canal Interoceánico entendiendo que es la mejor estrategia para
sacar de la pobreza al pueblo nicaragüense y conquistar la verdadera soberanía
nacional que permita la plena integración en la región centroamericana y en la
nueva América Bolivariana que se está consolidando.
3)
Continuar apoyando los actuales programas sociales del gobierno de Nicaragua de
lucha por la erradicación de la pobreza y la restitución de la deuda social.
4)
Celebrar especialmente la declaración de la UNESCO de una Nicaragua Territorio
Libre de Analfabetismo y las posteriores acciones alfabetizadoras en las
comunidades indígenas de la Costa Atlántica respetando las identidades
culturales de sus pueblos y la cooperación, en el marco del ALBA, que ha
permitido grandes avances en los ámbitos energético, comercial, de protección
de la salud y otros.
5)
Dotarnos de mecanismos estables y eficaces de coordinación de la solidad
europea con la Revolución Popular Sandinista y los procesos de cambio
de los pueblos del ALBA y en general de América Latina y el Caribe
al tiempo que solicitamos a la Secretaría Internacional del Frente Sandinista
de Liberación Nacional un dispositivo de comunicación directa
para canalizar y reforzar esta coordinación.
6) En
el ámbito específico de los Hermanamientos, proponemos que se consolide
y amplíe el departamento de enlace con las ONG y Hermanamientos
de la Cancillería que permita revitalizar los hermanamientos
existentes y ampliar con nuevos hermanamientos y, a la
vez, que haga posible que la coordinación y comunicación sea permanente
y eficaz.
7)
Cómo respuesta al cerco mediático que sufren Nicaragua y los países de la
América Bolivariana proponemos la creación de una Plataforma Comunicacional
por la Verdad y la Dignidad que se constituya como nuestra
fuente de información, formación y difusión sobre la realidad de los
procesos de cambio y sus verdaderos protagonistas.
8)
Acordamos estudiar la organización de un nuevo Encuentro durante el año
2014 que consolide y de continuidad a la coordinación iniciada en este
I Encuentro Europeo.
Arbúcies,
13 octubre 2013
dimarts, 16 de juliol del 2013
MANIFIESTO EN SALUDO AL XXXIV ANIVERSARIO DE LA REVOLUCIÓN POPULAR SANDINISTA DE NICARAGUA
El 19 de julio se cumplen 34 años del triunfo sobre
la dictadura somocista, que con el apoyo del imperialismo norteamericano había
oprimido de manera sanguinaria al pueblo nicaragüense, y del inicio de la Revolución
Popular Sandinista liderada por el Frente Sandinista de Liberación
Nacional, momento épico e histórico que culmina una larga lucha que
despertó la solidaridad de los pueblos de América y del mundo. Vaya nuestro
saludo internacionalista, solidario y lleno de alegría por ese pueblo y por esa
Revolución que ha continuado la lucha por un futuro mejor para todos a pesar de
las innumerables trabas impuestas por los viejos y nuevos enemigos del progreso
y la soberanía de los pueblos que no quieren ser esclavos.
Hoy, el pueblo de Nicaragua y su vanguardia
sandinista, integrados en la Alternativa Bolivariana para los Pueblos de
Nuestra América (ALBA), continua luchando para ir restituyendo derechos,
llevando progreso a los más empobrecidos y dibujando un futuro más digno y
justo y educando la esperanza. Una realidad invisible a este lado del atlántico
a causa del cerco mediático que manipula y oculta todo lo que llega de
Nicaragua y la nueva América Bolivariana.
Las y los internacionalistas solidarios con
Nicaragua no nos quedaremos de brazos cruzados mientras en ese pueblo
sandinista, los obreros y campesinos, estudiantes, mujeres y jóvenes se
movilizan día a día para mantenerse despiertos y luchar por las conquistas
restablecidas en estos dos últimos gobiernos revolucionarios. Por ello,
continuaremos de frente con el Frente y nos convocamos para organizar un ENCUENTRO
EUROPEO DE SOLIDARIDAD CON LA REVOLUCION POPULAR SANDINISTA EN HOMENAJE AL
PADRE TEO KLOMBERG, LUCHADOR INTERNACIONALISTA INCANSABLE POR LAS CAUSAS DEL
PUEBLO DE NICARAGUA, a celebrarse los días 11,12 y 13 de octubre del
presente año en Arbucies (Catalunya).
VIVA
NICARAGUA LIBRE
VIVA
EL XXXIV ANIVERSARIO DE LA REVOLUCION POPULAR SANDINISTA
VIVA
EL FRENTE SANDINISTA DE LIBERACION NACIONAL
VIVA
EL PUEBLO OBRERO Y CAMPESINO DE NICARAGUA
HACIA
MAS VICTORIAS
Barcelona,
Julio 2013.
Comité
de Solidaridad Internacionalista de Zaragoza
Comité
de Liderazgo Sandinista de Zaragoza
Comité
de Solidaridad Sandinista de Catalunya
Guerrilla
Comunicacional – Girona
Asociación
de Educación Popular Carlos Fonseca Amador
AEPCFA – GIRONA
Casa
Nicaragua de Catalunya
Hermanamiento
de Arbucies con Palacagüina SOARPAL
Para adhesiones al manifiesto y/o
solicitar info del Encuentro Europeo enviar correo a:
encuentroeuropeorpsnicaragua@gmail.comdilluns, 15 de juliol del 2013
27 ANYS D'AGERMANAMENT SOLIDARI, 29ª BRIGADA SOARPAL, 34 ANYS DE LA REVOLUCIÓ POPULAR SANDINISTA
El juliol
del 1987 Arbúcies i Palacagüina van iniciar el procés d’agermanament amb la
voluntat ferma de contribuir a la construcció
d’un món més just, lliure i solidari.
La voluntat
popular el suport institucional l’han
mantingut viu i actiu, malgrat totes les vicissituds i els canvis produits
durant aquests 27 anys. El nostre agermanament, doncs, té bases sòlides i
arrelament. I és això, precisament, el que volem commemorar un any més.
Davant de
l’individualisme ferotge i la insolidaritat
institucionalitzada que ens vol imposar el sistema, cal que reivindiquem
amb més força que mai l’organització popular i el suport mutu com elements
fonamentals per avançar cap el món més
just, més lliure i més solidari que volem i necessitem.
SOARPAL
dimarts, 10 de juliol del 2012
LA SOLIDARITAT EN TEMPS DE CRISI
Un dels efectes més perversos de l’actual crisi estructural del sistema és la retallada dels pressupostos que afecta a bona part dels serveis públics que tants anys i tants esforços han costat d’aconseguir.
I són perversos perquè afecten els sectors socials més febles: perquè no adoben el problema de fons; perquè són aplicats amb demagògia-retallar als pobres per mantenir privilegis i despeses sumptuàries-; perquè els retalladors es neguen a prendre el medicament que apliquen als altres-adequació de sous, per exemple-
El servei més retallat ha estat el de la cooperación internacional-entre un 60 % i un 80 %, depenent de l’administració-. Va costar 25 anys construir-lo i havia esdevingut la cirereta del pastís democràtic, el que donava prestigi i pedigrí de progessia a qualsevol administració… i en 3 anys l’han desmuntat de soca-rel!
A part de l’absurditat de la mesura de fer retallades en partides que només representen el 0’7 % del pressupost -quin bon administrador no és capaç de sortir-se’n amb un 99,30 % del pressupost?- s’està dinamitant l’única sortida real de la crisi, apel•lant al campi qui pugui per sobre de la cohessió social que s’ha de basar fonamentalment en la solidaritat.
L’Agermanament Arbúcies-Palacagüina no ha estat una excepció a aquest panorama tan galdós i enguany ha vist reduïts els seus recursos per a projectes en un 80 %.Però SOARPAL i FUNDARPAL, tot denunciant la irracionalitat i perversitat de les retallades, afronten la situació com un repte: ara, quan no hi ha diners, és el moment de demostrar la solidesa de 26 anys de vincles fraterns i aprofundir aquesta via d’enriquiment mutu, a través dels valors de la solidaritat.
De moment, les primeres proves són prou positives: FUNDARPAL es reorganitza i es planteja la seva supervivència a partir de l’autosuficiència; els socis de SOARPAL continuen fidels al projecte; la XXVII Brigada és ja camí de Nicaragua…
I en aquest context, contradictori i esperançat alhora, tenim al davant, un any més, l’aniversari de l’Agermanament, amb un seguit d’actes senzills però plens de sentit i compromís solidari,als qual us convidem, de tot cor, a participar-hi.
Tanmateix, l’Agermanament continua ben viu i amb més ganes que mai de continuar sembrant esperances solidàries. Al cap i a la fi, SOARPAL i FUNDARPAAL no han oblidat mai que l’autèntica solidaritat és, per sobre de tot, la defensa, la implementació i l’aplicació de la justícia.
SOARPAL, 2012
I són perversos perquè afecten els sectors socials més febles: perquè no adoben el problema de fons; perquè són aplicats amb demagògia-retallar als pobres per mantenir privilegis i despeses sumptuàries-; perquè els retalladors es neguen a prendre el medicament que apliquen als altres-adequació de sous, per exemple-
El servei més retallat ha estat el de la cooperación internacional-entre un 60 % i un 80 %, depenent de l’administració-. Va costar 25 anys construir-lo i havia esdevingut la cirereta del pastís democràtic, el que donava prestigi i pedigrí de progessia a qualsevol administració… i en 3 anys l’han desmuntat de soca-rel!
A part de l’absurditat de la mesura de fer retallades en partides que només representen el 0’7 % del pressupost -quin bon administrador no és capaç de sortir-se’n amb un 99,30 % del pressupost?- s’està dinamitant l’única sortida real de la crisi, apel•lant al campi qui pugui per sobre de la cohessió social que s’ha de basar fonamentalment en la solidaritat.
L’Agermanament Arbúcies-Palacagüina no ha estat una excepció a aquest panorama tan galdós i enguany ha vist reduïts els seus recursos per a projectes en un 80 %.Però SOARPAL i FUNDARPAL, tot denunciant la irracionalitat i perversitat de les retallades, afronten la situació com un repte: ara, quan no hi ha diners, és el moment de demostrar la solidesa de 26 anys de vincles fraterns i aprofundir aquesta via d’enriquiment mutu, a través dels valors de la solidaritat.
De moment, les primeres proves són prou positives: FUNDARPAL es reorganitza i es planteja la seva supervivència a partir de l’autosuficiència; els socis de SOARPAL continuen fidels al projecte; la XXVII Brigada és ja camí de Nicaragua…
I en aquest context, contradictori i esperançat alhora, tenim al davant, un any més, l’aniversari de l’Agermanament, amb un seguit d’actes senzills però plens de sentit i compromís solidari,als qual us convidem, de tot cor, a participar-hi.
Tanmateix, l’Agermanament continua ben viu i amb més ganes que mai de continuar sembrant esperances solidàries. Al cap i a la fi, SOARPAL i FUNDARPAAL no han oblidat mai que l’autèntica solidaritat és, per sobre de tot, la defensa, la implementació i l’aplicació de la justícia.
SOARPAL, 2012
dimecres, 27 de juliol del 2011
FOTOS 19 JULIOL 2011 A MANAGUA
Vista de la tribuna de convidats
Vista de l'ambient a la plaça de la Revolución
Jove amb la samarreta blaugrana del Barça amb la bandera rojinegra a la mà
dilluns, 27 de juny del 2011
dissabte, 27 de novembre del 2010
MEMÒRIA BRIGADA 2010
ALBUM DE FOTOS BRIGADA 2010
MEMÒRIA DE LA XXVI BRIGADA ARBUCIES-PALACAGÜINA 2010
PRESENTACIÓ DE LA BRIGADA:
“Lluitarem i serem flors de la revolucó”
Seguint la tradició i l’empenta que empeny a diferents joves des de fa vint-i-sis anys, aquest any 2010 la Brigada Arbucies-Palacagüina, altrament anomenada Brigada Miguel Angel Ortez, es va embarcar en l’interessant projecte que any rere any ofereix Soarpal. En aquesta ocasió ha estat una brigada de petites dimensions, conformada per set membres de diferents indrets de Catalunya. Tot i això, l’empenta, moguda per les inquietuds pròpies de cadascú i, les característiques que defineixen a cada un dels brigadistes, han estat uns factors claus per a la bona convivència i per a convertir aquesta viatge en una experiència única i molt enriquidora. Un viatge a Nicaragua en el que hem descobert com l’amistat, la solidaritat, la generositat, la llibertat i la riquesa, més enllà de d'allò material, són alguns dels elements claus per a una societat més digne, justa i feliç. Uns valors que la Revolució Popular Sandinista continua propagant. Aquests conceptes, coneguts per tots però sovint oblidats, són els que hem experimentant compartint i vivint dia rere dia amb l’escalf i l’amor que el poble Nicaragüenc ens ha donat. I és que en aquest bonic i acollidor poble de Nicaragua, Palacagüina, hem descobert com la llibertat i un món més just és possible. Un nou model de món del qual tots i cada un de nosaltres podem arribar a ser arquitectes de la seva alliberació. Així doncs, un més inoblidable el qual l’Eva, la Laura, la Sara, la Núria, l’Eduardo, la Pilar i l’Andrea, imbuïts de tot el que ha suposat, mai ho olvidaran.
L’ESTADA A PALACAGÜINA
El dia 29 de juliol varem arribar a l’aeroport de Managua. Els nervis, junt amb les il•lusions i els somnis, estaven a flor de pell. En aquest moment començava la nostra estada en aquest meravellós país. En arribar a l’aeroport ja ens esperava la directiva de Fundarpal, els quals ens varen acompanyar al nostre poble de destí, Palacagüina. L’arribada al poble fou un dels molts moments màgics del viatge. A la porta de Fundarpal ens esperaven una multitud de cares que en aquell moment eren desconegudes per a nosaltres. Eren les nostres famílies nicas, les quals ens varen rebre amb una calorosa benvinguda. I, curiosament, al cap d'una setmana ja semblava que els coneixíem de tota la vida.
La benvinguda oficial va tenir lloc del dia 30 de juliol a la seu de Fundarpal. En aquesta hi assistiren les nostres famílies, la comitiva de Fundarpal, alguns representants de les Juventudes Sandinistas així com altre gent del poble. Aquest fou un acte de germanor en el qual s'evidencià l’intercanvi de cultures. Així les danses típiques nicaragüenques anaren acompanyades de l'himne dels Segadors, cantat pels integrants de la Brigada. Una benvinguda que es complementà amb una festa de rebuda per part de les Juventudes Sandinistas el disabte 31 de juliol. En aquesta duguérem a terme divertides dinàmiques. Tot i això la relació amb les Juventudes Sandinistas no va prosperar més enllà d'aquesta trobada.
El dilluns dia 2 d’agost assistirem a la celebració de l’aniversari del comandant Tomas Borge, un dels fundadors del Frente Sandinista de Liberación Nacionl (FSLN). Així, de bon matí, varem anar a rebre el comandant tot seguint una caravana de cotxes que ens portaren fins a Prodecop, local on tingué lloc l’acte. Aquest fou seguit per una gran multitud de gent. Els sentiments i les idees revolucionaries que impregnaven l’ambient se’ns encomanaren, i tal com el poble nicaragüenc, visquérem amb emoció l’esdeveniment. Alhora varem experimentar com la solidaritat i les ànsies de tota una gent treballant per a un objectiu comú produeix els seus fruits. Aquell mateix dia varem fer una ruta de coneixement pel que seria el nostre projecte, el CESAP (Centro Social de Ancianos de Palacagüina). Un centre d’ancians que arquitectònicament ens semblà molt ben ideat i distribuït.
El dia 4 d’agost varem anar a repartir els medicaments a l’hospital municipal de Palacagüina i tot seguit varem visitar Els Pipitos, centre on els discapacitats de la zona van a fer rehabilitació. La funció d’aquest ens va semblar molt interessant, ja que no sols ajuda als nens amb problemes diversos, sinó que posa en contacte a diferents famílies amb un problema comú. Tot i això aquell dia no hi va haver sort ja que tots els nens havien marxat d’excursió.
El dia 10 d’agost varem rebre a David Minoves, el Director General de Cooperació al Desenvolupament i Acció Humanitària de la Generalitat de Catalunya. En primer lloc la directiva de Fundarpal li varen ensenyar la Tienda Campesina i les instal•lacions de Fundarpal i tot seguit explicaren els diferents projectes duts a terme per la ONG. Un primer contacte que anà acompanyat d’un cafè. Més tard varem visitar els CESAP, per tal de mostrar el que seria el nostre projecte durant tot el més. Un cop feta la ruta pel CESAP, vam visitar tots els diferents projectes de Fundarpal. Aquest itinerari va ser molt interessant ja que a la Brigada encara no ens havien explicat ni ensenyat res de tot el que havia fet Fundarpal. Així la ocasió va servir per a conèixer les tasques realitzades. Un cop acabada la visita varem anar a dinar i finalment visitarem l’alcaldia, lloc on acabà la visita.
A més del treball dut a terme en el projecte del CESAP, els brigadistes varem organitzar diferents sortides. Entre aquestes anàrem a SOMOTO, un indret preciós amb un paisatge frondós. Tot i això el nostre guia no ens havia informat prou bé i tinguérem problemes amb el preu de la sortida i amb les previsions de menjar i aigua. Un altre dia varem visitar Estelí, una ciutat molt bonica de la que destaquen les diferents pintures murals de caràcter revolucionari i reivindicatiu que ornamenten els seus carrers. També visitarem Condega i Ducualí Grande, un petit indret on fan artesanies.
Un cop varem arribar de la ruta, els dies varen passat volant. Tot i això volíem viure cada moment amb intensitat com si fos l’últim, tal com havíem fet fins al moment. Uns instants que volíem compartir amb les nostres famílies i amb els diferents membres de la brigada. I és que els dies a Palacagüina anaven passant, i amb ells, els vincles amb les famílies i la gent més propera del poble s’anaren fent cada vegada més forts. També continuaren les tardes amb els nens i nenes del poble. Unes trobades que havíem organitzat amb uns quants nens i nenes del col•legi de Palacagüina. Amb ells fèiem diferents activitats com tallers, jocs i danses. Un del contactes més bonics i enriquidors del viatge. I és que tot el que els podíem ensenyar nosaltres fou molt menys del que ens donaren ells amb els seus somriures i rialles duent a terme les activitats. Per aquest motiu l’últim dia varem voler acomiadar-nos amb un bon berenar i diferents jocs.
El dia 23 d’agost varem celebrar el dia de l’alfabetització que tingué lloc amb un acte en el Recreativo. En aquest hi assistiren diferents representants de l’ajuntament, alguns alumnes de l’institut de Palacagüina i diferent gent del poble. El dies 26 i 27 d’agost varem pintar un mural en el qual els brigadistes dibuixarem una gran flor acompanyada de la frase “lluitarem i serem flors de la revolució”. El mateix dia 27 a la tarda en José Ramon ens portà a visitar les comunitats. Una visita que teníem programada però que encara no s’havia fet. I és que Fundarpal ens tingué descuidats pràcticament tot el viatge. Tot i això en José Ramón sempre es cuidà de nosaltres i li varem demanar que ens dugués a visitar aquesta part tan important de Palacagüina. Els brigadistes, en conjunt, creiem que és essencial la visita a aquestes per entendre la realitat del poble i conèixer el territori en la seva totalitat. Fins i tot considerem que seria interessant realitzar diferents projectes en aquestes. Tal opinió ens va sorgir quan al passejar-nos per aquells indrets vam poder percebre que entre el centre del poble i les comunitats es vivien realitats paral•leles. D'afegitó, també diríem que ens va saber greu no haver fet la visita quan estava acordada ja que, quan la vam fer per exigència nostra, aquesta va ser curta i no trepitjarem ni la meitat de comunitats que voregen Palacagüina.
I així, el final del nostre viatge anà arribant. Per aquest motiu el dia 28 d’agost, l’últim cap de setmana, varem fer l'acomiadament amb les nostres famílies a casa de Camilo Arteaga i Danelia. El fet que explica que no ho féssim a Fundarpal, com cada any, és que la organització no volgué dur a terme la festa aquest dia, tot i haver-ho programat amb anterioritat a l’organigrama d’activitats. Tot i això, pel nostre comte, varem creure necessari fer un bon sopar a la catalana, tot compartint bons moments amb totes aquelles persones que havien estat més properes a nosaltres durant tota l’estada a Palacagüina. No obstant Fundarpal volgué organitzar un comiat formal amb un sopar ràpid el 29 d’agost, dia que varem marxar del poble. El comiat amb les famílies fou molt emotiu. Acabava un màgic viatge al mateix lloc on s'havia iniciat. Però cada un de nosaltres no era el mateix. Ens endúiem en el nostre cor una part de Palacagüina i mil experiències viscudes difícils d’oblidar. Molts dels nostres somnis havien esdevingut realitat, i altres de nous se’ns acabaven d’obrir. Per molts dels brigadistes segurament no va ser un adéu, sinó un fins aviat. Les pròpies famílies ens van dir que no ploréssim ja que si ho fèiem era senyal que no tornaríem, amb la qual cosa vam retenir llàgrimes sense poder evitar que se'ns encongís el cor per cada un dels minuts viscuts en aquell territori i entre aquella gent.
EL NOSTRE PROJECTE- EL CESAP
El nostre projecte consistí en la reforestació del CESAP ( Centro Social de Ancianos de Pacagüina). Un terreny en el que es demoliren les cases existents per a construir noves infraestructures destinades a oferir un millor confort als ancians més desvalguts de Palacagüina. La nostra tasca es va basar en reforestar la zona de la balla que limitava el terreny de l’asil d’ancians amb plantes ornamentals. Aquestes eren les llimonàries, les quals a més de donar vida a l’entorn havien de servir per a tancar el recinte i fer d’ell un indret més íntim. Tanmateix vam plantar palmeres entorn al camí que desembocava en els diferents mòduls del centre. Entorn aquest, en els espais intermediaris, hi havia d’anar diferents classes de plantes ornamentals i flors.
Abans de començar la feina el dia 3 d’agost vam fer una classe de capacitació a la Escuela Campesina Manel Bonfill. Aquesta ens la va fer en José Ramón Joya Joya, el qual a més de ser el nostre instructor en la feina a realitzar, fou el nostre company de sortides en més d’una ocasió. Durant les quatre hores que durà la jornada, ens marcà les pautes que havíem de seguir durant les nostres jornades de reforestació en el CESAP. Per a la classe es serví d’un power point i un clarificador manual de reforestació d’espècies ornamentals natives de la zona. La jornada, a més de ser molt enriquidora, fou dinàmica i divertida. Aquí va començar la nostra relació com a brigada amb en José Ramon.
A partir d’aquest dia començarem el nostre projecte de reforestació en el CESAP. Aquesta tasca ens ocupà uns deu matins, en els quals plantarem unes 150 plantes, entre llimonàries, palmeres i altres plantes ornamentals. Aquesta feina sols es veié interrompuda per la setmana de ruta pel país i per diferents activitats com ara la visita del coordinador de l’agència catalana de cooperació pel desenvolupament, David Minoves.
Per a bona part de nosaltres plantar arbres era una activitat nova i per tant desconeguda, davant la qual no estàvem gaire capacitats. Tot i això amb esforç i ganes poguérem dur a terme bona part del projecte que teníem en mans. No obstant el conjunt de la brigada pensa que seria interessant que en les pròximes brigades cada un dels seus membres pugui participar en diferents projectes en els quals cada qual pugui aportar el millor d’ell mateix. Així, per exemple, una infermera podria compartir coneixements en un hospital, mentre que un educador social podria participar en l’escola o l’institut del poble. Una proposta que creiem que seria enriquidora tant per la experiència del brigadista, com pels nostres companys Nicaragüencs. I és que només així l’intercanvi de coneixements i idees seria més profund i complex.
LA RUTA:
La ruta comença, fa uns dies que estem a Nicaragua, però els nervis, són els propis de si ens n’anéssim a un altre país. Hi és que Palacagüina és com si fos casa nostra. Hem decidit marxar el dia després de la visita d’en David Minoves, director de l’Agència Catalana de Cooperació, que ha passat per Palacaguina per conèixer els projectes que Fundarpal desenvolupa. Així tornarem a ser per aquí els dies de les festes patronals del poble, ja que també ens fa gràcia poder conèixer i formar part d’aquestes festes.
11/8/2010
Comencem a una bona hora nica, marxem de casa una hora més tard del què teníem previst, posem rumb a León. Escoltant el Waka-Waka de la Shakira, agafem la Panamericana mentre cadascú es va fent la forma del seient, busquem com poder passar aquestes hores de viatge que es preveuen llargues i feixugues. Les nostres cares però, mostren una felicitat i una energia que feia dies que no veia.
La música sona, tots dormim i de tan en tan fem una mirada a les vistes que davant nostre es van succeint. Quin país tan diferent! Quin país tan preciós! Quin país tan immensament fascinant! Quilòmetre a quilòmetre amb el nostre busito i en Macario, el nostre conductor, arribem a Léon. Una ciutat que no trobem excessivament bonica, potser perquè no hem tingut l’oportunitat de endinsar-nos-hi i hem fet una visita molt superficial de la ciutat. Passem el dia a León, coneixent les esglésies, la gent, passejant per els carrers.... tard però, ens adonem que hi ha una ruta de la Revolución que segurament hagués estat interessant de veure. Vist el centre de la ciutat, ens dirigim cap a la platja de León per passar la nit en un hotelet del costat del mar. En trobem un que ens sembla acollidor, ens instal•lem, i ens dirigim a posar els peus al Pacífic. Desprès de tantes hores de viatge i de tenir el cul quadrat, la immensitat d’aquest mar i la resplendor del sol en ell, fa que se’ns passin tots els mals. Passem una nit tranquil•la, sopant, xerrant, i coneixent-nos una mica més tots.
12/8/2010
Desprès de passar una nit amb molta calor i amb por a que ens piquin els mosquits, ens despertem amb ganes de conèixer més de Nicaragua. Emprenem el viatge cap a San Juan del Sur. Fent camí, passem pel mig de Managua, una ciutat on hi ha molta gent i molt d’enrenou. Direcció San Juan del Sur, decidim fer una parada al mirador de Catrina, abans però fem un stop al volcà de Masaya per demanar informació i preus (ens faran descompte per ser brigadistes), casualment allà ens hi trobem un grup de catalans. Un cop ben informats, finalment si marxem cap al mirador, on fem una vista, les fotos de cortesia, les primeres compres i de dinar una bona pizza que se’ns fa immensa i que ens hem d’endur perquè se’ns fa impossible acabar-nos-ho. Un cop acabada fem rumb a San Juan del Sur, tenim intenció d’anar a veure les tortugues a la platja de la Flor.
San Juan del Sur ens sorprèn, és una ciutat molt diferent del què hem vist fins ara, molt occidentalitzada i molt turística. La globalització s’ha apoderat d’aquest petit racó de Nicaragua; desenes de turistes, la majoria surfistes nord-americans, volten per tots els seus carrers. Desprès de les compres per el sopar i de pactar l’excursió a la Flor per veure les tortugues, ens n’anem a les aigües del Pacífic per fer-nos un refrescant i revitalitzador bany. Desprès de la posta de sol, ens dirigim a buscar el noi que ens portarà a la Playa de la Flor. El camí resulta ser bastant tortuós, amb molts de sots, amb una velocitat excessiva i amb una llampecs que fan preveure el pitjor. No seria per tan, si no fos perquè anem a la part exterior de la pick-up, al descobert, sense llum i no precisament amb coixins al cul. Arribem a la base dels guardes forestals, en aquell cobert és on farem nit. Preveiem una nit mullada i d’insomni.
Avui viurem una de les experiències més boniques del què portem de viatge, deixem anar al mar a unes petitetes tortugues que han acabat de néixer. A part, podem observar com una de les tortugues grans, pon un munt d’ous que amaguen unes noves tortuguetes.
Ben xops tornem cap a la base, sopem i a dormir! Passem una de les pitjors nits del viatge, no disposem ni de sacs ni d’aïllants per tots, a part de que els mosquits i els galàpats decideixen passar tota la nit amb nosaltres. Maleïm el fet de no haver fet cas en Macario i no haver comprat unes bones hamaques que ens haguessin ajudat a poder passar més bona nit.
13/8/2010
A primera hora del matí, el noi que ens va portar a la base dels forestals ens ve a recollir. Un cop a San Juan del Sur, esmorzem i pugem al busito direcció a San Jorge, on agafarem un ferry que ens porti a les illes d’Ometepe. Al arribar a San Jorge ens espera una plaga de mosquits mai vista, milions i milions d’ells invadeixen el nostre busito, és impressionant! Quedem estupefactes amb la quantitat de mosquits que es reuneixen en un sol punt. ESPECTACULAR! Pugem el busito al ferry, que serà el nostre transport per moure’ns per allà. Quan el ferry arrenca, comencem a deixar enrere tots els mosquits i finalment podem respirar tranquils.
Quan arribem a Ometepe, de seguida ens parem amb uns guies a demanar informació, a veure què podem fer a l’illa i un bon lloc per anar a dormir i a menjar. Ens aconsellen un bon hotelet, pactem una excursió per l’endemà i ens diuen un parell de llocs per visitar aquella tarda; Charco Verde i Ojo de Agua, un espai d’aigües termals, que ens semblen que de termals poc tenen, però que ens serveix per refrescar-nos i passar una bona estona. Ben passada la tarda, ens dirigim a l’hotel, ens fa una mica de por, perquè cada cop ens endinsem més cap a l’interior i no veiem massa civilització per als voltants, finalment el trobem i ens quedem sorpresos, un bonic hotelet al bell mig de la vegetació i de la fauna de l’illa. És la primera nit que dormirem tots junts a la mateixa habitació! Ho vivim com una gran aventura. Sopem tranquil•lament, ens relaxem i disfrutem del moment.
14/8/2010
Ens llevem amb moltes ganes de conèixer aquesta illa! L’Omar, el nostre guia, ens recollirà per anar cap a la Cascada de San Ramón, al peu de l’hotel mateix agafarem un autobús i ens dirigirem cap a la cascada. Tota una experiència recórrer els camins de l’illa amb un autobús americà, típic de les pel•lícules. I és que ens expliquen que aquests autobusos, quan a EUA ja no els volen, els envien cap als països llatinoamericans.
Arribem al peu de la cascada. Ens espera una bona pujada abans d’arribar. Desprès de moltes parades, molta suor i molt cansanci, arribem a la cascada. Un bonic i gros salt d’aigua ens espera per poder-nos fer una bona remullada. L’aigua està congelada, però s’agraeix. Dinem a dalt, fem una mica el gos i ens disposem a baixar per tal de poder agafar el bus que ens portarà de nou fins amb en Macario.
Un cop trobat en Macario, ens dirigim cap a Moyogalpa a passar la nit a prop del port, per tal de l’endemà al matí agafar el primer ferry que surti. Trobem un bon lloc per dormir, a un bon preu i ens fem un bon sopar. Aquesta nit estem especialment animats i sortim de festa per l’illa, curiosament anem a parar a un certamen per escollir el Miss Transsexual de l’illa, l’experiència no deixa de ser curiosa i alhora enriquidora. Després de fer una bons bailoteos tornem cap a l’hotel.
15/8/2010
Ens llevem ben d’hora! Hem d’agafar el ferry i hem de buscar un lloc on esmorzar, ja que a l’hotel, desprès de que a la nit anterior ens diguessin que ens farien l’esmorzar, ara ens diuen que no. Un cop feta la maleta i carregat tot al busito, quedem amb en Macario al port, mentre nosaltres anem a buscar alguna cosa per esmorzar.
Quan estem esperant al port, ens apareix l’home de l’hotel, doncs se li hem quedat la clau d’una habitació i l’home no es mostra gaire content amb el nostre descuit. Passada l’anècdota i amb bastant de retard, finalment pugem el busito al ferry i marxem cap a San Jorge, on posteriorment posarem rumb a Granada. Ja la nostra parada final abans de tornar cap a Palacagüina. Un cop arribats a terra emprenem el viatge cap a una de les ciutats que més ens enamorarà durant el viatge. En el camí vindrà un jove nica, que hem conegut a Ometepe i que ens ha demanat si li podíem fer raid fins a Granada, doncs són les festes patronals de la ciutat i el jove ha quedat amb alguns amics. Passem una bona estona parlant, cantant, ballant... fins que arribem a Granada. Quanta gent! Es nota que estem a les festes patronals, hi ha moltissima gent, moltes parades, moltes persones; homes i dones, vestits amb camises de quadres, barrets, texans i botes.
Desprès de voltar una bona estona per trobar un hotel acollidor i barat, en trobem un a un dels carrers més concorreguts que ens sembla prou familiar i acollidor. La mestressa ens sembla molt trempada i molt acollidora, cosa que encara ens fa decidir més per quedar-nos-hi. És molt tard i la panxa comença a demanar un bon àpat per dinar. Ens quedem a una pizzeria que hi ha gust al costat de l’hotel, inicialment ens sembla una mica cara, però finalment decidim que tenim molta gana, que les pizzes que surten de la cuina fan molt bona pinta i que per un dia ens ho podem permetre. Així que per dinar ens mengem una bona pizza que en aquells moments ens sembla increïblement bona.
Després de la pizza, decidim passar una tarda tranquil•la passejant per Granada, els seus carrers, la gent, els cavalls, les paradetes, la veritat és que se’ns fa bastant agobiant, i és que coincidim amb l’hípico de les festes patronals i hi ha moltissima gent.
Anem a sopar a un lloc on ens veuen venir, ja que ens cobren una barbaritat i finalment ens n’anem a dormir a l’hotel, abans però farem algunes partidetes de cartes. Passem una nit tranquils tots a l’habitació, compartint moments amb la brigada. Mica en mica sembla ser que estem més i més cohesionats. Cadascú aporta el seu granet de sorra en aquest grup i això es nota.
16/8/2010
Avui passarem el dia coneixent les Isletes de Granada i a la tarda ens n’anirem a Masaya, al seu mercat a fer un espoli, i és que fa dies que parlem de les ganes que tenim de fer algunes bones compres.
Coneixem les petites illetes que sembla ser varen sorgir amb l’explosió d’una antiga caldera volcànica. En aquesta visita coneixem a la Lola, un mono que puja a la nostra barca. Les cares d’algunes de les membres de la brigada no tenen desperdici, mentre l’altre meitat es dedica a fotografiar-la i a riure’s de les que es posen nervioses amb la seva presència. Desprès de parar en una petita illeta bar, fer la Coca-Cola, les fotos de rigor i veure com tallen un coco, ens embarquem altre cop a la barca direcció a Masaya. Allí hi dinem i hi dediquem la tarda a comprar, regatejar i mullar-nos els peus.
Un cop gastats tots els cordobas, tornem cap a l’hotel de Granada i sopem a l’hotel, desprès de l’estafa del sopar del dia anterior, preferim comprar una mica de fruita i fer un sopar light i més econòmic.
Després de sopar sortim una mica de festa per Granada, anem a fer uns mojitos i unes pinyes colades per els bars de la zona, finalment ens recomanen un bar musical anomenat “El Café de la Conxi”, un bar que ens enamora. A l’aire lliure, música en directe i molta vegetació. El grup que toca, un parell de nois joves, ens enamoren amb les seves cançons, i és que sonen totes les cançons que al llarg del viatge hem anat escoltant al busito amb el CD que ens ha fet en Macario. Una nit que se’ns fa simplement, genial.
17/8/2010
La ruta per Nicaragua s’acaba... Ens llevem amb la nostàlgia de pensar que podrem conèixer gaire més del país i deixant enrere els grans moments que hem viscut junts tots aquests dies. Per altra banda però, tenim moltes ganes de tornar i veure les nostres famílies.
Esmorzem tranquil•lament i posteriorment fem l’última vista per Granada, l’enrenou de les festes patronals ha desaparegut i podem assaborir cada un dels racons de la ciutat. Per fer quelcom diferent, decidim llogar unes bicicletes amb les quals coneixem des d’una altra perspectiva, la ciutat.
Desprès ens n’anem a trobar amb en Macario i ens instal•lem al busito direcció Palacagüina, abans però, farem parada al volcà de Masaya. Abans d’arribar parem per dinar, estona que la majoria de nosaltres dediquem per escriure les postals que hem comprat durant el viatge. Ens tirem unes quantes fotos, disfrutem de la immensitat d’aquest lloc quasi solitàriament, ja que és escassa la gent que hi ha i aprofitem per fer-nos la foto de grup juntament amb els nostres companys de viatge, en Macario i el busito.
Finalment, un cop vist el volcà, ens embarquem finalment direcció a Palacagüina. On les nostres famílies ens estan esperant amb els braços oberts.
Mil i una aventures són les que hem viscut junts. Mil i una experiències que de ben segur ens han fet créixer com a persones i sobretot com a grup.
MEMÒRIA DE LA XXVI BRIGADA ARBUCIES-PALACAGÜINA 2010
PRESENTACIÓ DE LA BRIGADA:
“Lluitarem i serem flors de la revolucó”
Seguint la tradició i l’empenta que empeny a diferents joves des de fa vint-i-sis anys, aquest any 2010 la Brigada Arbucies-Palacagüina, altrament anomenada Brigada Miguel Angel Ortez, es va embarcar en l’interessant projecte que any rere any ofereix Soarpal. En aquesta ocasió ha estat una brigada de petites dimensions, conformada per set membres de diferents indrets de Catalunya. Tot i això, l’empenta, moguda per les inquietuds pròpies de cadascú i, les característiques que defineixen a cada un dels brigadistes, han estat uns factors claus per a la bona convivència i per a convertir aquesta viatge en una experiència única i molt enriquidora. Un viatge a Nicaragua en el que hem descobert com l’amistat, la solidaritat, la generositat, la llibertat i la riquesa, més enllà de d'allò material, són alguns dels elements claus per a una societat més digne, justa i feliç. Uns valors que la Revolució Popular Sandinista continua propagant. Aquests conceptes, coneguts per tots però sovint oblidats, són els que hem experimentant compartint i vivint dia rere dia amb l’escalf i l’amor que el poble Nicaragüenc ens ha donat. I és que en aquest bonic i acollidor poble de Nicaragua, Palacagüina, hem descobert com la llibertat i un món més just és possible. Un nou model de món del qual tots i cada un de nosaltres podem arribar a ser arquitectes de la seva alliberació. Així doncs, un més inoblidable el qual l’Eva, la Laura, la Sara, la Núria, l’Eduardo, la Pilar i l’Andrea, imbuïts de tot el que ha suposat, mai ho olvidaran.
L’ESTADA A PALACAGÜINA
El dia 29 de juliol varem arribar a l’aeroport de Managua. Els nervis, junt amb les il•lusions i els somnis, estaven a flor de pell. En aquest moment començava la nostra estada en aquest meravellós país. En arribar a l’aeroport ja ens esperava la directiva de Fundarpal, els quals ens varen acompanyar al nostre poble de destí, Palacagüina. L’arribada al poble fou un dels molts moments màgics del viatge. A la porta de Fundarpal ens esperaven una multitud de cares que en aquell moment eren desconegudes per a nosaltres. Eren les nostres famílies nicas, les quals ens varen rebre amb una calorosa benvinguda. I, curiosament, al cap d'una setmana ja semblava que els coneixíem de tota la vida.
La benvinguda oficial va tenir lloc del dia 30 de juliol a la seu de Fundarpal. En aquesta hi assistiren les nostres famílies, la comitiva de Fundarpal, alguns representants de les Juventudes Sandinistas així com altre gent del poble. Aquest fou un acte de germanor en el qual s'evidencià l’intercanvi de cultures. Així les danses típiques nicaragüenques anaren acompanyades de l'himne dels Segadors, cantat pels integrants de la Brigada. Una benvinguda que es complementà amb una festa de rebuda per part de les Juventudes Sandinistas el disabte 31 de juliol. En aquesta duguérem a terme divertides dinàmiques. Tot i això la relació amb les Juventudes Sandinistas no va prosperar més enllà d'aquesta trobada.
El dilluns dia 2 d’agost assistirem a la celebració de l’aniversari del comandant Tomas Borge, un dels fundadors del Frente Sandinista de Liberación Nacionl (FSLN). Així, de bon matí, varem anar a rebre el comandant tot seguint una caravana de cotxes que ens portaren fins a Prodecop, local on tingué lloc l’acte. Aquest fou seguit per una gran multitud de gent. Els sentiments i les idees revolucionaries que impregnaven l’ambient se’ns encomanaren, i tal com el poble nicaragüenc, visquérem amb emoció l’esdeveniment. Alhora varem experimentar com la solidaritat i les ànsies de tota una gent treballant per a un objectiu comú produeix els seus fruits. Aquell mateix dia varem fer una ruta de coneixement pel que seria el nostre projecte, el CESAP (Centro Social de Ancianos de Palacagüina). Un centre d’ancians que arquitectònicament ens semblà molt ben ideat i distribuït.
El dia 4 d’agost varem anar a repartir els medicaments a l’hospital municipal de Palacagüina i tot seguit varem visitar Els Pipitos, centre on els discapacitats de la zona van a fer rehabilitació. La funció d’aquest ens va semblar molt interessant, ja que no sols ajuda als nens amb problemes diversos, sinó que posa en contacte a diferents famílies amb un problema comú. Tot i això aquell dia no hi va haver sort ja que tots els nens havien marxat d’excursió.
El dia 10 d’agost varem rebre a David Minoves, el Director General de Cooperació al Desenvolupament i Acció Humanitària de la Generalitat de Catalunya. En primer lloc la directiva de Fundarpal li varen ensenyar la Tienda Campesina i les instal•lacions de Fundarpal i tot seguit explicaren els diferents projectes duts a terme per la ONG. Un primer contacte que anà acompanyat d’un cafè. Més tard varem visitar els CESAP, per tal de mostrar el que seria el nostre projecte durant tot el més. Un cop feta la ruta pel CESAP, vam visitar tots els diferents projectes de Fundarpal. Aquest itinerari va ser molt interessant ja que a la Brigada encara no ens havien explicat ni ensenyat res de tot el que havia fet Fundarpal. Així la ocasió va servir per a conèixer les tasques realitzades. Un cop acabada la visita varem anar a dinar i finalment visitarem l’alcaldia, lloc on acabà la visita.
A més del treball dut a terme en el projecte del CESAP, els brigadistes varem organitzar diferents sortides. Entre aquestes anàrem a SOMOTO, un indret preciós amb un paisatge frondós. Tot i això el nostre guia no ens havia informat prou bé i tinguérem problemes amb el preu de la sortida i amb les previsions de menjar i aigua. Un altre dia varem visitar Estelí, una ciutat molt bonica de la que destaquen les diferents pintures murals de caràcter revolucionari i reivindicatiu que ornamenten els seus carrers. També visitarem Condega i Ducualí Grande, un petit indret on fan artesanies.
Un cop varem arribar de la ruta, els dies varen passat volant. Tot i això volíem viure cada moment amb intensitat com si fos l’últim, tal com havíem fet fins al moment. Uns instants que volíem compartir amb les nostres famílies i amb els diferents membres de la brigada. I és que els dies a Palacagüina anaven passant, i amb ells, els vincles amb les famílies i la gent més propera del poble s’anaren fent cada vegada més forts. També continuaren les tardes amb els nens i nenes del poble. Unes trobades que havíem organitzat amb uns quants nens i nenes del col•legi de Palacagüina. Amb ells fèiem diferents activitats com tallers, jocs i danses. Un del contactes més bonics i enriquidors del viatge. I és que tot el que els podíem ensenyar nosaltres fou molt menys del que ens donaren ells amb els seus somriures i rialles duent a terme les activitats. Per aquest motiu l’últim dia varem voler acomiadar-nos amb un bon berenar i diferents jocs.
El dia 23 d’agost varem celebrar el dia de l’alfabetització que tingué lloc amb un acte en el Recreativo. En aquest hi assistiren diferents representants de l’ajuntament, alguns alumnes de l’institut de Palacagüina i diferent gent del poble. El dies 26 i 27 d’agost varem pintar un mural en el qual els brigadistes dibuixarem una gran flor acompanyada de la frase “lluitarem i serem flors de la revolució”. El mateix dia 27 a la tarda en José Ramon ens portà a visitar les comunitats. Una visita que teníem programada però que encara no s’havia fet. I és que Fundarpal ens tingué descuidats pràcticament tot el viatge. Tot i això en José Ramón sempre es cuidà de nosaltres i li varem demanar que ens dugués a visitar aquesta part tan important de Palacagüina. Els brigadistes, en conjunt, creiem que és essencial la visita a aquestes per entendre la realitat del poble i conèixer el territori en la seva totalitat. Fins i tot considerem que seria interessant realitzar diferents projectes en aquestes. Tal opinió ens va sorgir quan al passejar-nos per aquells indrets vam poder percebre que entre el centre del poble i les comunitats es vivien realitats paral•leles. D'afegitó, també diríem que ens va saber greu no haver fet la visita quan estava acordada ja que, quan la vam fer per exigència nostra, aquesta va ser curta i no trepitjarem ni la meitat de comunitats que voregen Palacagüina.
I així, el final del nostre viatge anà arribant. Per aquest motiu el dia 28 d’agost, l’últim cap de setmana, varem fer l'acomiadament amb les nostres famílies a casa de Camilo Arteaga i Danelia. El fet que explica que no ho féssim a Fundarpal, com cada any, és que la organització no volgué dur a terme la festa aquest dia, tot i haver-ho programat amb anterioritat a l’organigrama d’activitats. Tot i això, pel nostre comte, varem creure necessari fer un bon sopar a la catalana, tot compartint bons moments amb totes aquelles persones que havien estat més properes a nosaltres durant tota l’estada a Palacagüina. No obstant Fundarpal volgué organitzar un comiat formal amb un sopar ràpid el 29 d’agost, dia que varem marxar del poble. El comiat amb les famílies fou molt emotiu. Acabava un màgic viatge al mateix lloc on s'havia iniciat. Però cada un de nosaltres no era el mateix. Ens endúiem en el nostre cor una part de Palacagüina i mil experiències viscudes difícils d’oblidar. Molts dels nostres somnis havien esdevingut realitat, i altres de nous se’ns acabaven d’obrir. Per molts dels brigadistes segurament no va ser un adéu, sinó un fins aviat. Les pròpies famílies ens van dir que no ploréssim ja que si ho fèiem era senyal que no tornaríem, amb la qual cosa vam retenir llàgrimes sense poder evitar que se'ns encongís el cor per cada un dels minuts viscuts en aquell territori i entre aquella gent.
EL NOSTRE PROJECTE- EL CESAP
El nostre projecte consistí en la reforestació del CESAP ( Centro Social de Ancianos de Pacagüina). Un terreny en el que es demoliren les cases existents per a construir noves infraestructures destinades a oferir un millor confort als ancians més desvalguts de Palacagüina. La nostra tasca es va basar en reforestar la zona de la balla que limitava el terreny de l’asil d’ancians amb plantes ornamentals. Aquestes eren les llimonàries, les quals a més de donar vida a l’entorn havien de servir per a tancar el recinte i fer d’ell un indret més íntim. Tanmateix vam plantar palmeres entorn al camí que desembocava en els diferents mòduls del centre. Entorn aquest, en els espais intermediaris, hi havia d’anar diferents classes de plantes ornamentals i flors.
Abans de començar la feina el dia 3 d’agost vam fer una classe de capacitació a la Escuela Campesina Manel Bonfill. Aquesta ens la va fer en José Ramón Joya Joya, el qual a més de ser el nostre instructor en la feina a realitzar, fou el nostre company de sortides en més d’una ocasió. Durant les quatre hores que durà la jornada, ens marcà les pautes que havíem de seguir durant les nostres jornades de reforestació en el CESAP. Per a la classe es serví d’un power point i un clarificador manual de reforestació d’espècies ornamentals natives de la zona. La jornada, a més de ser molt enriquidora, fou dinàmica i divertida. Aquí va començar la nostra relació com a brigada amb en José Ramon.
A partir d’aquest dia començarem el nostre projecte de reforestació en el CESAP. Aquesta tasca ens ocupà uns deu matins, en els quals plantarem unes 150 plantes, entre llimonàries, palmeres i altres plantes ornamentals. Aquesta feina sols es veié interrompuda per la setmana de ruta pel país i per diferents activitats com ara la visita del coordinador de l’agència catalana de cooperació pel desenvolupament, David Minoves.
Per a bona part de nosaltres plantar arbres era una activitat nova i per tant desconeguda, davant la qual no estàvem gaire capacitats. Tot i això amb esforç i ganes poguérem dur a terme bona part del projecte que teníem en mans. No obstant el conjunt de la brigada pensa que seria interessant que en les pròximes brigades cada un dels seus membres pugui participar en diferents projectes en els quals cada qual pugui aportar el millor d’ell mateix. Així, per exemple, una infermera podria compartir coneixements en un hospital, mentre que un educador social podria participar en l’escola o l’institut del poble. Una proposta que creiem que seria enriquidora tant per la experiència del brigadista, com pels nostres companys Nicaragüencs. I és que només així l’intercanvi de coneixements i idees seria més profund i complex.
LA RUTA:
La ruta comença, fa uns dies que estem a Nicaragua, però els nervis, són els propis de si ens n’anéssim a un altre país. Hi és que Palacagüina és com si fos casa nostra. Hem decidit marxar el dia després de la visita d’en David Minoves, director de l’Agència Catalana de Cooperació, que ha passat per Palacaguina per conèixer els projectes que Fundarpal desenvolupa. Així tornarem a ser per aquí els dies de les festes patronals del poble, ja que també ens fa gràcia poder conèixer i formar part d’aquestes festes.
11/8/2010
Comencem a una bona hora nica, marxem de casa una hora més tard del què teníem previst, posem rumb a León. Escoltant el Waka-Waka de la Shakira, agafem la Panamericana mentre cadascú es va fent la forma del seient, busquem com poder passar aquestes hores de viatge que es preveuen llargues i feixugues. Les nostres cares però, mostren una felicitat i una energia que feia dies que no veia.
La música sona, tots dormim i de tan en tan fem una mirada a les vistes que davant nostre es van succeint. Quin país tan diferent! Quin país tan preciós! Quin país tan immensament fascinant! Quilòmetre a quilòmetre amb el nostre busito i en Macario, el nostre conductor, arribem a Léon. Una ciutat que no trobem excessivament bonica, potser perquè no hem tingut l’oportunitat de endinsar-nos-hi i hem fet una visita molt superficial de la ciutat. Passem el dia a León, coneixent les esglésies, la gent, passejant per els carrers.... tard però, ens adonem que hi ha una ruta de la Revolución que segurament hagués estat interessant de veure. Vist el centre de la ciutat, ens dirigim cap a la platja de León per passar la nit en un hotelet del costat del mar. En trobem un que ens sembla acollidor, ens instal•lem, i ens dirigim a posar els peus al Pacífic. Desprès de tantes hores de viatge i de tenir el cul quadrat, la immensitat d’aquest mar i la resplendor del sol en ell, fa que se’ns passin tots els mals. Passem una nit tranquil•la, sopant, xerrant, i coneixent-nos una mica més tots.
12/8/2010
Desprès de passar una nit amb molta calor i amb por a que ens piquin els mosquits, ens despertem amb ganes de conèixer més de Nicaragua. Emprenem el viatge cap a San Juan del Sur. Fent camí, passem pel mig de Managua, una ciutat on hi ha molta gent i molt d’enrenou. Direcció San Juan del Sur, decidim fer una parada al mirador de Catrina, abans però fem un stop al volcà de Masaya per demanar informació i preus (ens faran descompte per ser brigadistes), casualment allà ens hi trobem un grup de catalans. Un cop ben informats, finalment si marxem cap al mirador, on fem una vista, les fotos de cortesia, les primeres compres i de dinar una bona pizza que se’ns fa immensa i que ens hem d’endur perquè se’ns fa impossible acabar-nos-ho. Un cop acabada fem rumb a San Juan del Sur, tenim intenció d’anar a veure les tortugues a la platja de la Flor.
San Juan del Sur ens sorprèn, és una ciutat molt diferent del què hem vist fins ara, molt occidentalitzada i molt turística. La globalització s’ha apoderat d’aquest petit racó de Nicaragua; desenes de turistes, la majoria surfistes nord-americans, volten per tots els seus carrers. Desprès de les compres per el sopar i de pactar l’excursió a la Flor per veure les tortugues, ens n’anem a les aigües del Pacífic per fer-nos un refrescant i revitalitzador bany. Desprès de la posta de sol, ens dirigim a buscar el noi que ens portarà a la Playa de la Flor. El camí resulta ser bastant tortuós, amb molts de sots, amb una velocitat excessiva i amb una llampecs que fan preveure el pitjor. No seria per tan, si no fos perquè anem a la part exterior de la pick-up, al descobert, sense llum i no precisament amb coixins al cul. Arribem a la base dels guardes forestals, en aquell cobert és on farem nit. Preveiem una nit mullada i d’insomni.
Avui viurem una de les experiències més boniques del què portem de viatge, deixem anar al mar a unes petitetes tortugues que han acabat de néixer. A part, podem observar com una de les tortugues grans, pon un munt d’ous que amaguen unes noves tortuguetes.
Ben xops tornem cap a la base, sopem i a dormir! Passem una de les pitjors nits del viatge, no disposem ni de sacs ni d’aïllants per tots, a part de que els mosquits i els galàpats decideixen passar tota la nit amb nosaltres. Maleïm el fet de no haver fet cas en Macario i no haver comprat unes bones hamaques que ens haguessin ajudat a poder passar més bona nit.
13/8/2010
A primera hora del matí, el noi que ens va portar a la base dels forestals ens ve a recollir. Un cop a San Juan del Sur, esmorzem i pugem al busito direcció a San Jorge, on agafarem un ferry que ens porti a les illes d’Ometepe. Al arribar a San Jorge ens espera una plaga de mosquits mai vista, milions i milions d’ells invadeixen el nostre busito, és impressionant! Quedem estupefactes amb la quantitat de mosquits que es reuneixen en un sol punt. ESPECTACULAR! Pugem el busito al ferry, que serà el nostre transport per moure’ns per allà. Quan el ferry arrenca, comencem a deixar enrere tots els mosquits i finalment podem respirar tranquils.
Quan arribem a Ometepe, de seguida ens parem amb uns guies a demanar informació, a veure què podem fer a l’illa i un bon lloc per anar a dormir i a menjar. Ens aconsellen un bon hotelet, pactem una excursió per l’endemà i ens diuen un parell de llocs per visitar aquella tarda; Charco Verde i Ojo de Agua, un espai d’aigües termals, que ens semblen que de termals poc tenen, però que ens serveix per refrescar-nos i passar una bona estona. Ben passada la tarda, ens dirigim a l’hotel, ens fa una mica de por, perquè cada cop ens endinsem més cap a l’interior i no veiem massa civilització per als voltants, finalment el trobem i ens quedem sorpresos, un bonic hotelet al bell mig de la vegetació i de la fauna de l’illa. És la primera nit que dormirem tots junts a la mateixa habitació! Ho vivim com una gran aventura. Sopem tranquil•lament, ens relaxem i disfrutem del moment.
14/8/2010
Ens llevem amb moltes ganes de conèixer aquesta illa! L’Omar, el nostre guia, ens recollirà per anar cap a la Cascada de San Ramón, al peu de l’hotel mateix agafarem un autobús i ens dirigirem cap a la cascada. Tota una experiència recórrer els camins de l’illa amb un autobús americà, típic de les pel•lícules. I és que ens expliquen que aquests autobusos, quan a EUA ja no els volen, els envien cap als països llatinoamericans.
Arribem al peu de la cascada. Ens espera una bona pujada abans d’arribar. Desprès de moltes parades, molta suor i molt cansanci, arribem a la cascada. Un bonic i gros salt d’aigua ens espera per poder-nos fer una bona remullada. L’aigua està congelada, però s’agraeix. Dinem a dalt, fem una mica el gos i ens disposem a baixar per tal de poder agafar el bus que ens portarà de nou fins amb en Macario.
Un cop trobat en Macario, ens dirigim cap a Moyogalpa a passar la nit a prop del port, per tal de l’endemà al matí agafar el primer ferry que surti. Trobem un bon lloc per dormir, a un bon preu i ens fem un bon sopar. Aquesta nit estem especialment animats i sortim de festa per l’illa, curiosament anem a parar a un certamen per escollir el Miss Transsexual de l’illa, l’experiència no deixa de ser curiosa i alhora enriquidora. Després de fer una bons bailoteos tornem cap a l’hotel.
15/8/2010
Ens llevem ben d’hora! Hem d’agafar el ferry i hem de buscar un lloc on esmorzar, ja que a l’hotel, desprès de que a la nit anterior ens diguessin que ens farien l’esmorzar, ara ens diuen que no. Un cop feta la maleta i carregat tot al busito, quedem amb en Macario al port, mentre nosaltres anem a buscar alguna cosa per esmorzar.
Quan estem esperant al port, ens apareix l’home de l’hotel, doncs se li hem quedat la clau d’una habitació i l’home no es mostra gaire content amb el nostre descuit. Passada l’anècdota i amb bastant de retard, finalment pugem el busito al ferry i marxem cap a San Jorge, on posteriorment posarem rumb a Granada. Ja la nostra parada final abans de tornar cap a Palacagüina. Un cop arribats a terra emprenem el viatge cap a una de les ciutats que més ens enamorarà durant el viatge. En el camí vindrà un jove nica, que hem conegut a Ometepe i que ens ha demanat si li podíem fer raid fins a Granada, doncs són les festes patronals de la ciutat i el jove ha quedat amb alguns amics. Passem una bona estona parlant, cantant, ballant... fins que arribem a Granada. Quanta gent! Es nota que estem a les festes patronals, hi ha moltissima gent, moltes parades, moltes persones; homes i dones, vestits amb camises de quadres, barrets, texans i botes.
Desprès de voltar una bona estona per trobar un hotel acollidor i barat, en trobem un a un dels carrers més concorreguts que ens sembla prou familiar i acollidor. La mestressa ens sembla molt trempada i molt acollidora, cosa que encara ens fa decidir més per quedar-nos-hi. És molt tard i la panxa comença a demanar un bon àpat per dinar. Ens quedem a una pizzeria que hi ha gust al costat de l’hotel, inicialment ens sembla una mica cara, però finalment decidim que tenim molta gana, que les pizzes que surten de la cuina fan molt bona pinta i que per un dia ens ho podem permetre. Així que per dinar ens mengem una bona pizza que en aquells moments ens sembla increïblement bona.
Després de la pizza, decidim passar una tarda tranquil•la passejant per Granada, els seus carrers, la gent, els cavalls, les paradetes, la veritat és que se’ns fa bastant agobiant, i és que coincidim amb l’hípico de les festes patronals i hi ha moltissima gent.
Anem a sopar a un lloc on ens veuen venir, ja que ens cobren una barbaritat i finalment ens n’anem a dormir a l’hotel, abans però farem algunes partidetes de cartes. Passem una nit tranquils tots a l’habitació, compartint moments amb la brigada. Mica en mica sembla ser que estem més i més cohesionats. Cadascú aporta el seu granet de sorra en aquest grup i això es nota.
16/8/2010
Avui passarem el dia coneixent les Isletes de Granada i a la tarda ens n’anirem a Masaya, al seu mercat a fer un espoli, i és que fa dies que parlem de les ganes que tenim de fer algunes bones compres.
Coneixem les petites illetes que sembla ser varen sorgir amb l’explosió d’una antiga caldera volcànica. En aquesta visita coneixem a la Lola, un mono que puja a la nostra barca. Les cares d’algunes de les membres de la brigada no tenen desperdici, mentre l’altre meitat es dedica a fotografiar-la i a riure’s de les que es posen nervioses amb la seva presència. Desprès de parar en una petita illeta bar, fer la Coca-Cola, les fotos de rigor i veure com tallen un coco, ens embarquem altre cop a la barca direcció a Masaya. Allí hi dinem i hi dediquem la tarda a comprar, regatejar i mullar-nos els peus.
Un cop gastats tots els cordobas, tornem cap a l’hotel de Granada i sopem a l’hotel, desprès de l’estafa del sopar del dia anterior, preferim comprar una mica de fruita i fer un sopar light i més econòmic.
Després de sopar sortim una mica de festa per Granada, anem a fer uns mojitos i unes pinyes colades per els bars de la zona, finalment ens recomanen un bar musical anomenat “El Café de la Conxi”, un bar que ens enamora. A l’aire lliure, música en directe i molta vegetació. El grup que toca, un parell de nois joves, ens enamoren amb les seves cançons, i és que sonen totes les cançons que al llarg del viatge hem anat escoltant al busito amb el CD que ens ha fet en Macario. Una nit que se’ns fa simplement, genial.
17/8/2010
La ruta per Nicaragua s’acaba... Ens llevem amb la nostàlgia de pensar que podrem conèixer gaire més del país i deixant enrere els grans moments que hem viscut junts tots aquests dies. Per altra banda però, tenim moltes ganes de tornar i veure les nostres famílies.
Esmorzem tranquil•lament i posteriorment fem l’última vista per Granada, l’enrenou de les festes patronals ha desaparegut i podem assaborir cada un dels racons de la ciutat. Per fer quelcom diferent, decidim llogar unes bicicletes amb les quals coneixem des d’una altra perspectiva, la ciutat.
Desprès ens n’anem a trobar amb en Macario i ens instal•lem al busito direcció Palacagüina, abans però, farem parada al volcà de Masaya. Abans d’arribar parem per dinar, estona que la majoria de nosaltres dediquem per escriure les postals que hem comprat durant el viatge. Ens tirem unes quantes fotos, disfrutem de la immensitat d’aquest lloc quasi solitàriament, ja que és escassa la gent que hi ha i aprofitem per fer-nos la foto de grup juntament amb els nostres companys de viatge, en Macario i el busito.
Finalment, un cop vist el volcà, ens embarquem finalment direcció a Palacagüina. On les nostres famílies ens estan esperant amb els braços oberts.
Mil i una aventures són les que hem viscut junts. Mil i una experiències que de ben segur ens han fet créixer com a persones i sobretot com a grup.
dimarts, 27 de juliol del 2010
CARTA DE SALUDO DESDE PALACAGÜINA 2010 XIV ANIVERSARIO DEL HERMANAMIENTO
PALACAGUINA 18/07/2010
Carta de Saludo en conmemoración al 24 Aniversario del Hermanamiento entre ambos Pueblos y la Presentación de la Brigada 2010.
Queridos hermanos de nuestro querido y apreciado pueblo de Arbucies, desde la tierra donde nació cristo y cayó el General Miguel Ángel Ortez luchando por una patria digna , justa ,soberana y Solidaria, les estamos enviando un caluroso y fraternos saludo revolucionario por estar celebrando el 24 Aniversario de Hermanamiento entre dos pueblos, con culturas diferentes pero con un mismo corazón solidario y Revolucionario.
Hermanamiento que dado un giro fenomenal a estos dos pueblos que han venido luchando por un cambio social que gracias a estos lasos de amistad y solidaridad han logrando a través del esfuerzo y empeño de las personas que han puesto su granito de arena para lograr que esto sea posible.
Hoy es un día muy importante en nuestras vidas y permítannos manifestarnos que el pueblo de Palacagüina esta presente en este momento con ustedes celebrando la conmemoración de este precioso aniversario, aunque no estemos presente físicamente estamos de todo corazón y espíritu hoy con ustedes y sintiéndonos orgullosos de ser parte de tan importante hermanamiento Solidario el que se ha venido fortaleciendo año con año con la grata presencia de nuestros hermanos brigadistas y representantes de nuestra apreciada SOARPAL.
Nuestro cordial saludo se lo manifestamos a la brigada 2010 desde el pueblo de Palacagüina quien les hace saber que los espera con mucha algaravilla y amor solidario.
Una ves más Hermanos les reiteramos nuestros más sinceras Felicitaciones por la celebración del 24 Aniversario de este precioso Hermanamiento entre ambos pueblos.
Cordialmente:
Junta Directiva, Asamblea y Trabajadores de FUNDARPAL, Representando Orgullosamente al Pueblo solidario de Palacagüina.
HASTA LA VICTORIA SIEMPRE Y VIVA LA REVOLUCION POPULAR SANDINISTA
LA SOLIDARIDAD ES LATERNURA DE LOS PUEBLOS.
Carta de Saludo en conmemoración al 24 Aniversario del Hermanamiento entre ambos Pueblos y la Presentación de la Brigada 2010.
Queridos hermanos de nuestro querido y apreciado pueblo de Arbucies, desde la tierra donde nació cristo y cayó el General Miguel Ángel Ortez luchando por una patria digna , justa ,soberana y Solidaria, les estamos enviando un caluroso y fraternos saludo revolucionario por estar celebrando el 24 Aniversario de Hermanamiento entre dos pueblos, con culturas diferentes pero con un mismo corazón solidario y Revolucionario.
Hermanamiento que dado un giro fenomenal a estos dos pueblos que han venido luchando por un cambio social que gracias a estos lasos de amistad y solidaridad han logrando a través del esfuerzo y empeño de las personas que han puesto su granito de arena para lograr que esto sea posible.
Hoy es un día muy importante en nuestras vidas y permítannos manifestarnos que el pueblo de Palacagüina esta presente en este momento con ustedes celebrando la conmemoración de este precioso aniversario, aunque no estemos presente físicamente estamos de todo corazón y espíritu hoy con ustedes y sintiéndonos orgullosos de ser parte de tan importante hermanamiento Solidario el que se ha venido fortaleciendo año con año con la grata presencia de nuestros hermanos brigadistas y representantes de nuestra apreciada SOARPAL.
Nuestro cordial saludo se lo manifestamos a la brigada 2010 desde el pueblo de Palacagüina quien les hace saber que los espera con mucha algaravilla y amor solidario.
Una ves más Hermanos les reiteramos nuestros más sinceras Felicitaciones por la celebración del 24 Aniversario de este precioso Hermanamiento entre ambos pueblos.
Cordialmente:
Junta Directiva, Asamblea y Trabajadores de FUNDARPAL, Representando Orgullosamente al Pueblo solidario de Palacagüina.
HASTA LA VICTORIA SIEMPRE Y VIVA LA REVOLUCION POPULAR SANDINISTA
LA SOLIDARIDAD ES LATERNURA DE LOS PUEBLOS.
PRESENTACIÓ DE LA BRIGADA 2010
Companyes i companys.
Com cada any per aquestes dates, ens retrobem a la Plaça de la Vila , sota l’arbre de la Llibertat, per reafirmar-nos en els valors de la solidaritat, la justícia social i d’igualitarisme que, des de SOARPAL, creiem motors fonamentals per la construcció d’ un model social, polític i econòmic superador de la situació de crisi on ens han portat l’ ambició desmesurada i les conductes corruptes dels gestors d’un capitalisme, basat en la explotació de les persones i els pobles i en la desigual distribució de la riquesa.
La majoria dels presents ja ho sabeu, Soarpal no ha volgut enganyar mai a ningú. Som una ONG es ben cert, no som ni podem ser neutres. El nostre compromís amb el poble germà de Palacagüina es alhora un compromís de lluita contra unes estructures politiques i econòmiques que malbaraten la vida de la gran majoria dels humans en profit de menys del 20% de la humanitat. Un compromís de lluita contra el neoliberalisme especulador i corrupte politica i economicament que no te miraments ni tant sols en la explotació de la llar de totes i tots: el propi planeta, sense l’equilibri del cual, la vida humana acabarà sent inviable.
Desde Soarpal treballem, dins de les nostres possibilitats, per la evolució cap a una nova societat on les relacions entre les persones i els pobles estiguin basades en la solidaritat, la fraternitat i la igualtat, amb la prioritat de servir a la felicitat de tots i totes : El SOCIALISME del segle XXI. Aquest es el nostre compromìs i en aquest marc ideològic cal analitzar el treball que any rera any anem fent amb les companyes i companys de Palacagüina. Els projectes son importants per donar resposta immediata a necessitats greus i urgents d’un poble del sud, que ha hagut de patir l’empobriment heretat de la explotació colonial, però per sobre de tot, l’Agermanament ha anat creant la consciencia de que nomes el treball coordinat entre els pobles del nord i del sud, ens permetrà arribar a l’objectiu comú : La nova societat basada en la justícia social, la igualtat , la fraternitat i la solidaritat, que doni cabuda a totes les persones i pobles.
Aquest es el major dels enriquiments personals i col•lectius que ens ha donat la solidaritat entre Arbúcies i Palacaguina i volem compartir-lo amb tots vosaltres, sobre tot amb les brigades de solidaritat, que any rere any son còmplices d’aquesta aventura solidaria i que en el fons son els qui hi posen la part fonamental: el contacte i l’escalf humà.
Sou per tant part principal en lo que tantes vegades hem definit com l’acompanyament que fem des d’Arbúcies, desde els Països Catalans, d’el procés d’ autoorganització popular del poble de Palacagüina, del poble de Nicaragua, dins del marc de la Revolució Popular Sandinista, en el camí cap a l’alliberament nacional i social.
Sou element essencial en els ponts de solidaritat establerts entre Palacagüina i Arbúcies i estem segurs que el vostre compromís ens ajudarà a aprofundir encara mes la complicitat entre els dos pobles en la lluita comuna cap a una societat mes fraterna, justa i solidaria.
Aprofiteu aquest mes per conèixer una realitat geogràfica, social, cultural, diferent, i una gent que os espera amb els braços oberts, que nomes esperen de vosaltres l’acompanyament en les seves lluites per “sortir de la misèria i poder arribar a ser pobres”( com deia Tomàs Borge, un dels comandants de la R,P.S.) i sobre tot el reconeixement de la seva dignitat com a poble que no defalleix en la esperança de que un altre mon es possible.
Company i companyes. Aneu amb les ments i sobre tot el cors oberts, que a Palacagüina os esperen amb la il•lusió de qui es retroba amb vells amics i amigues que temps ha que no es veuen, i tenen molt per compartir.
Traslladeu-els-hi una abraçada solidaria i fraterna del poble d’Arbúcies i aprofiteu la estada per alimentar els vostres cors amb l’amor que sens dubte rebreu del nostres germans i germanes de Palacagüina
Que tingueu una bona estada i que aprofiteu cada estona que compartireu amb els germans i germanes de Palacagüina.
Com cada any per aquestes dates, ens retrobem a la Plaça de la Vila , sota l’arbre de la Llibertat, per reafirmar-nos en els valors de la solidaritat, la justícia social i d’igualitarisme que, des de SOARPAL, creiem motors fonamentals per la construcció d’ un model social, polític i econòmic superador de la situació de crisi on ens han portat l’ ambició desmesurada i les conductes corruptes dels gestors d’un capitalisme, basat en la explotació de les persones i els pobles i en la desigual distribució de la riquesa.
La majoria dels presents ja ho sabeu, Soarpal no ha volgut enganyar mai a ningú. Som una ONG es ben cert, no som ni podem ser neutres. El nostre compromís amb el poble germà de Palacagüina es alhora un compromís de lluita contra unes estructures politiques i econòmiques que malbaraten la vida de la gran majoria dels humans en profit de menys del 20% de la humanitat. Un compromís de lluita contra el neoliberalisme especulador i corrupte politica i economicament que no te miraments ni tant sols en la explotació de la llar de totes i tots: el propi planeta, sense l’equilibri del cual, la vida humana acabarà sent inviable.
Desde Soarpal treballem, dins de les nostres possibilitats, per la evolució cap a una nova societat on les relacions entre les persones i els pobles estiguin basades en la solidaritat, la fraternitat i la igualtat, amb la prioritat de servir a la felicitat de tots i totes : El SOCIALISME del segle XXI. Aquest es el nostre compromìs i en aquest marc ideològic cal analitzar el treball que any rera any anem fent amb les companyes i companys de Palacagüina. Els projectes son importants per donar resposta immediata a necessitats greus i urgents d’un poble del sud, que ha hagut de patir l’empobriment heretat de la explotació colonial, però per sobre de tot, l’Agermanament ha anat creant la consciencia de que nomes el treball coordinat entre els pobles del nord i del sud, ens permetrà arribar a l’objectiu comú : La nova societat basada en la justícia social, la igualtat , la fraternitat i la solidaritat, que doni cabuda a totes les persones i pobles.
Aquest es el major dels enriquiments personals i col•lectius que ens ha donat la solidaritat entre Arbúcies i Palacaguina i volem compartir-lo amb tots vosaltres, sobre tot amb les brigades de solidaritat, que any rere any son còmplices d’aquesta aventura solidaria i que en el fons son els qui hi posen la part fonamental: el contacte i l’escalf humà.
Sou per tant part principal en lo que tantes vegades hem definit com l’acompanyament que fem des d’Arbúcies, desde els Països Catalans, d’el procés d’ autoorganització popular del poble de Palacagüina, del poble de Nicaragua, dins del marc de la Revolució Popular Sandinista, en el camí cap a l’alliberament nacional i social.
Sou element essencial en els ponts de solidaritat establerts entre Palacagüina i Arbúcies i estem segurs que el vostre compromís ens ajudarà a aprofundir encara mes la complicitat entre els dos pobles en la lluita comuna cap a una societat mes fraterna, justa i solidaria.
Aprofiteu aquest mes per conèixer una realitat geogràfica, social, cultural, diferent, i una gent que os espera amb els braços oberts, que nomes esperen de vosaltres l’acompanyament en les seves lluites per “sortir de la misèria i poder arribar a ser pobres”( com deia Tomàs Borge, un dels comandants de la R,P.S.) i sobre tot el reconeixement de la seva dignitat com a poble que no defalleix en la esperança de que un altre mon es possible.
Company i companyes. Aneu amb les ments i sobre tot el cors oberts, que a Palacagüina os esperen amb la il•lusió de qui es retroba amb vells amics i amigues que temps ha que no es veuen, i tenen molt per compartir.
Traslladeu-els-hi una abraçada solidaria i fraterna del poble d’Arbúcies i aprofiteu la estada per alimentar els vostres cors amb l’amor que sens dubte rebreu del nostres germans i germanes de Palacagüina
Que tingueu una bona estada i que aprofiteu cada estona que compartireu amb els germans i germanes de Palacagüina.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)